Detecció precoç de malalties cardiovasculars. Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT)

Sessió 1

24 d’abril de 2025

Preguntes i respostes

En relació amb el cribratge neonatal
P	En un part a casa, on no s’ha fet el cribratge i la família ve al CAP als 7-10 dies, cal que el fem al CAP?
R	Sí, cal fer-lo i registrar-lo al carnet de salut de l’infant.
P	Fins a quina edat s’ha de fer el cribratge neonatal en els nouvinguts i la resta que no el tinguin fet?
P	El cribado de cardiopatías midiendo saturación pre- y post-ductal, ¿hasta qué edad se puede hacer? Por ejemplo, ¿con más de un año de edad?
R	Dependrà molt de l’edat dels infants, però en qualsevol cas, en una primera revisió cal fer una exploració física completa. El cribratge neonatal, estrictament parlant, no té sentit fer-lo més enllà dels 7-10 dies de vida, però en els casos de lactants, cal mesurar sempre la saturació d’hemoglobina al braç dret per valorar que saturen correctament.
En relació amb el moment quan cal començar a fer el cribratge als 10 anys (ECG)
P	A partir de quan hem de començar a fer la revisió dels 10 anys que inclou la realització de l’ECG?
R	La revisió dels 10 anys ja es pot començar a fer, ja que s’inclou en el Protocol d’activitats preventives i de promoció de la salut a l’edat pediàtrica.
En relació amb qui pot fer l’ECG
P	Els ECG en alguns CAP els fan els TCAI. Els de pediatria els ha de fer infermeria?
P	Qui farà l’ECG?
P	Pot fer l’ECG un/a TCAI?
P	L’ECG en el nostre centre el fan les auxiliars d’infermeria. Cal que el fem les infermeres pediàtriques o el poden fer les auxiliars?
R	Hi ha un grup de treball al Departament, i des de la Cartera de serveis es treballaran una sèrie de recomanacions. Mentre no estiguin fetes aquestes recomanacions depèn molt de l'organització dels diferents equips. En aquest sentit, l’ECG l’ha de fer el professional que tingui les competències adequades. Un/a TCAI pot fer-lo. És la direcció del centre qui organitza el circuit
En relació amb l’ECG
P	Què passa quan l’amplitud de "R" està fora de valors normals en V4 i V5, però és normal en V6 (on en teoria es mira el valor de "R"?
R	Cada derivació té el seu valor de R en funció del seu grup d’edat i del gènere.
P	Al realizar el ECG, nos proporciona unos valores de PR, QTc... ¿Son fiables? ¿Sirven de cribado o mejor realizar nosotros siempre la medición?
R	La majoria de vegades els valors són correctes. Pot fallar en un ECG amb resultats estranys, EGC mal fets, o amb edats extremes. Tot i així, per tal d’entrenar-se val la pena calcular-los i comprovar-los. El que cal assegurar més és el QT, perquè pot ser que no es mesuri bé, però les amplituds del QRS no solen fallar en les mesures automàtiques.
P	Criteris per reconèixer que una alteració en l’ECG és un artefacte.
R	El més important és assegurar que l’ECG s’ha fet tècnicament bé. És a dir, hem d’assegurar que els adhesius estan col·locats on toca, i les connexions són també les correctes.
P	Truc de l’interval QT perllongat?
R	De manera visual, si la ona T acaba abans de la meitat de l’espai entre el QRS en què el mesurem el QT i el QRS següent, habitualment això vol dir que el pacient té un QTc en valors normals per a l’edat.
P	Cuando tengamos dudas ahora que estamos en formación (como comentas, muchos serán variantes de la normalidad), ¿tendremos inter-consultor de ECG?
R	Sí, treballarem perquè hi hagi referents de càrdio als diferents equips de primària.
P	En quantes derivacions s’ha de veure una ona delta per diagnosticar Wolff Parkinson White?
R	En totes.
P	Quins són els signes a l’ECG que s’associen a trastorns del ritme amb risc de mort sobtada?
R	Són els associats a miocardiopatia hipertròfica, i els associats a intervals QTc prolongats.
P	¿Tendría que haber alguna alteración benigna en el ECG en pacientes con gotas de Atropina 0’0025%?
R	No.
P	Cal fer ECG amb apnea?
R	No.
P	Les ones èpsilon que estan dintre el Protocol, a què fan referència?
R	Són ones que apareixen al final de QRS en les derivacions precordials dretes (V1-3) de pacients amb miocardiopatia arritmogènica. Són molt infreqüents en nens de 10 anys, ja que solen aparèixer en edats més avançades.
P	Què fem amb els infants amb autisme, per exemple, o amb necessitats especials, o que són poc col·laboradors?
R	Cal fer servir les nostres habilitats com a professionals pediàtrics per a fer els cribratges. Es poden utilitzar recursos com pictogrames, cançons, vídeos, preparar la prova abans juntament amb la família, etc. No és una prova urgent i, en cas que fos necessari, es podria programar per a un altre dia.
P	¿Los electrodos de extremidades se pueden colocar en clavículas y fosas ilíacas?
R	La primera opció és fer localització habitual, però en cas de presentar alguna dificultat en la col·locació dels elèctrodes a les extremitats, fer el canvi seria correcte.
P	En el cas que tingui un familiar amb síndrome de Brugada un infant amb un ECG normal, quina seria l’actuació que caldria fer?
R	El qüestionari clínic ja recull si algun familiar té algun diagnòstic d’aquest tipus, i ja és motiu per derivar l’infant al cardiòleg, independentment del resultat de l’ECG. Qualsevol infant amb progenitors amb malalties cardíaques hereditàries hauria de ser derivat a un centre especialista en aquest tipus de malalties, independentment del resultat de l’ECG.
P	Configurar l’ECG a 25/5 en lloc de fer-ho a 25/10 perquè a 25/10 se solapen les S i R de les derivacions consecutives, és correcte? A l’hora de fer el càlcul el que fem és multiplicar x 2 per tenir el valor final. És correcte fer-ho així?
R	És millor fer-ho a 25/10. Els ECG que es passen de forma digital permeten separar les derivacions per poder calcular l’amplitud de forma separada.
En relació amb el qüestionari
P	Quan es considera positiu el qüestionari?
R	Quan presenta alguna resposta positiva.
En relació amb la necessitat de fer l’ECG abans de l’alta pediàtrica (infants / adolescents de més de 10 anys)
P	Què fem amb nens que ja tenen més de 10a i no tenen l’ECG fet? Valdria la pena fer l’ECG en aquests casos abans de l’alta pediàtrica?
R	Sí, sempre que sigui possible caldria fer-lo.
En relació amb criteris de derivació
P	¿Cuánto tiempo es lógico que pueda demorar una derivación preferente?
P	Les derivacions preferents, quan preveieu que es visitin per l’especialista?
R	És molt variable, depèn molt del cas. Per exemple, si es tracta d’una derivació per un buf es pot demorar mesos; si es tracta d’un dubte amb un ECG amb un infant que no té cap simptomatologia, poden ser setmanes i fins i tot mesos; si es tracta d’un ECG patològic i hi ha simptomatologia, cal derivar i contactar amb el cardiòleg de referència per consultar.
P	Se puede hacer una derivación sin paciente enviando el ECG + antecedentes + sintomatología?
R	Això dependrà de cada equip de cardiologia pediàtrica.
P	Si l’ECG és normal però alguna de les preguntes del qüestionari està alterada, s’ha de derivar, oi?
R	Dependrà de la pregunta. Si és la pregunta 4 (malalties cardíaques hereditàries) s’ha de derivar sempre. En la resta de preguntes, depèn de la interpretació de la resposta i de la casuística.
En relació amb el material necessari
P	Serveixen els elèctrodes que fan servir adults?
R	Sí, perfectament.
En relació amb l’eCAP
P	El qüestionari, on l’ hem de registrar?....full monitoratge? com?
P	On trobem aquest qüestionari a l’eCAP?
P	El qüestionari clínic s’incorporarà a l’eCAP?
P	On estarà registrat el qüestionari?
P	Com s’haurà de registrar el qüestionari a l’eCAP? Quan es considera positiu?
P	Els canvis els hem d’introduir ja sense que l’eCAP estigui preparat per enregistrar-los ni estigui encara clara la cartera de serveis dels canvis que el Protocol diu que hem d’introduir?
R	Al llarg de les pròximes setmanes es posaran en marxa diverses actualitzacions de l’eCAP que permetran registrar les noves variables incloses en el Protocol. Per tal de facilitar aquesta transició, es prepararan unes píndoles formatives, una per cada capítol que contingui noves variables, que oferiran una guia pràctica per fer correctament aquests registres.
Altres preguntes
P	La cardiopatia isquèmica en familiars de primer o segon grau es considera de risc si es dona en persones per sota dels 65 anys?
R	No.
P	¿Recomiendas derivación a cardiología para la posible realización de ecocardiograma? ¿O es posible solicitarla inicialmente desde el CAP?
R	S’ha de demanar visita. No n’hi ha prou amb una ecocardiografia.