L'Avaluació d'Impacte en Salut a Catalunya

Montserrat Tobella, regidora de salut pública  de l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca, va explicar com s’ha aplicat aquesta eina, en col·laboració amb l’ASPCAT, sobre el Projecte de recuperació de la ribera del riu al seu pas pel municipi.  En aquest cas, es va dur a terme una AIS prospectiva, que va permetre fer propostes de modificacions al projecte a partir d’una cerca bibliogràfica i d’accions qualitatives (grups de discussió i entrevistes a informadors claus).

Cati Chamorro, de la Diputació de Barcelona, va aportar el punt de vista respecte de la incorporació de l’AIS en els planejaments urbanístics. En concret, va introduir un projecte que s’està desenvolupant amb la universitat de Vic, entre d’altres,  i a partir del qual es podrà dur a terme la transferència a d’altres municipis on s’estigui redactant un nou POUM (planejament urbanístic).

Laia Font, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, va presentar el Sistema de Vigilància de l’Impacte Sobre la Salut de la Contaminació de l’Aire de Barcelona (VISCAB). És un AIS desenvolupat a l'ASPB durant l'últim any i escaig. L'objectiu del sistema és monitorar i comunicar l'impacte sobre la salut de la contaminació a la ciutat de forma anual i també en cas d'episodi de contaminació. Aquest any s’ha elaborat un un primer informe, molt breu, i que forma part de l'Informe anual de qualitat de l'aire del 2017, que també publiquen ara, i que per primera vegada incorporarà l’aspecte d'impacte en salut. 

David Rojas, de l’ISGlobal, va introduir els diferents projectes d’avaluació dels transport urbà en la salut, especialment dels sistemes de bicicleta comunitaria que s’han avaluat en diverses ciutats, com el bicing de Barcelona. Rojas va destacar la gran càrrega de mobilitat que genera l’incompliment dels nivells recomanats per PA, contaminació atmosfèrica, soroll, calor i accés als espais verds.

David Rojas també ha participat en el disseny de l’eina d'avaluació econòmica de salut (HEAT) de l’OMS, que cerca facilitar la presa de decisions basades en l'evidència per estimar el valor de la mortalitat reduïda que es deriva de la pràctica regular de caminar o de fer ciclisme.