La salutogènesi

La salutogènesi va aparèixer fa uns trenta anys de la mà d’Aaron Antonovsky. És el primer model que proposa una exploració de la salut en termes del binomi salut-malaltia. L’objectiu final són els beneficis per a la salut¹ . Més endavant, aquest concepte es va connectar amb la promoció de la salut.

Una orientació salutogènica fa que la recerca i l’acció se centrin en factors generadors de salut. El motiu que algú es mogui des de la banda de malaltia fins a la banda de salut és el que va anomenar recursos generals de resistència (RGR)¹.

Els RGR provenen de l’interior de la persona i del seu comportament, del seu entorn i dels seus coneixements i experiències. En pensar en el que els RGR tenien en comú i per què funcionaven, Antonovsky va desenvolupar el sentit de la coherència (sigla en anglès, SOC). La força del SOC d’una persona és un factor important per facilitar-li el moviment vers la salut basat en tres factors: 

• la comprensió d’allò que s’esdevé,
• la visió de les habilitats pròpies per gestionar-ho i
• la capacitat per convertir el que es fa en satisfactori i amb significat per a la seva vida^1,3

(Antonovsky 1996; Hernán 2014)

És a dir, que les persones amb SOC alt solen tenir una bona percepció de la seva salut.

El concepte de salutogènesi ens ajuda a identificar les fonts clau de salut i a preguntar-nos:

• Què ens fa forts?
• Què ens ajuda a ser més resistents?
• Què ens ajuda a ser més capaços d’afrontar l’estrès?

La salutogènesi és la base del model d’actius. Aquest és un procediment que reconeix que cada comunitat té talents, habilitats, interessos i experiències que constitueixen un valuós arsenal útil per millorar la seva salut i benestar. Aquest model segueix la lògica de fer fàcils i accessibles les opcions saludables, orientades al benestar, al creixement i a l’envelliment saludable³ i entronca amb la proposta de promoció de la salut de la Carta d’Otawa.

El model d’actius dóna suport a la salut i al benestar dels individus per mitjà de l’autoestima, de les estratègies d’afrontament, de les habilitats de resiliència, de les relacions, de les amistats, dels coneixements i dels recursos personals. Les comunitats s’apoderen per controlar el seu futur i crear recursos generadors de salut.

Un actiu és “qualsevol factor (o recurs) que millora la capacitat de les persones, dels grups, de les comunitats, de les poblacions, dels sistemes socials i/o de les institucions per mantenir i conservar la salut i el benestar, així com per ajudar a reduir les desigualtats en salut”³.