S’entén per Intel·ligència Col·lectiva (IC) la intel·ligència compartida o grupal que sorgeix de la interacció, la col·laboració i la competència de diversos individus. Segons George Pór, és la capacitat de les comunitats humanes d’evolucionar cap a un ordre d’una complexitat i harmonia major, mitjançant mecanismes d’innovació, com de diferenciació i integració, competència i col·laboració. Per a Pierre Lévy, les organitzacions que fomenten la IC ho fan valorant tota la diversitat dels coneixements presents i organitzant aquesta diversitat al voltant d’un diàleg creatiu i productiu.
Així doncs la IC emergeix quan el subjecte intel·ligent és un “nosaltres” i no pas un grup de “jos” molt intel·ligents. Això implica la prevalença de l’equip sobre les individualitats, des de una visió sistèmica que focalitza l’atenció en les interaccions internes entre els equips i entre els diversos equips i els departaments en una seqüència creixent de complexitat. A la fi, les estructures en xarxa són la conseqüència de tot plegat.
Cap a un nou model d'Agència de Salut Pública
-
Estratègia 3.0 de l'ASPCAT
Presentació del procés de desenvolupament de línies estratègiques de l'ASPCAT, basat en la metodologia de la Intel·ligència Col·lectiva.