Contacte
La creació d’un registre de mesoteliomes —i més àmpliament, d’un registre nacional de càncers—va ser una de les reivindicacions que van despertar més unanimitat en la Jornada Amiant i Salut, celebrada el 18 de juny a instàncies de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Plantejada per fer una foto fixa per exposar els efectes de l’amiant sobre la salut i debatre sobre les mesures preventives que es poden establir —moltes de les quals estan plasmades al Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya 2023-2032, i al Projecte de llei d’erradicació de l’amiant a Catalunya, aprovat pel govern el 7 de maig d’enguany i pendent ara de l’últim tràmit parlamentari—, va recollir la veu experta de metges, investigadors i els responsables de salut laboral i salut ambiental de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, el Dr. Rafael Panadès i Irene Corbella.
L’erradicació, “la millor prevenció”
Després de repassar les actuacions de Salut Pública i Salut Laboral relatives a les patologies relacionades amb l’amiant, el Dr. Panadès va remarcar que cal veure l’erradicació d’aquest material com “la millor prevenció”, tot i que “la vigilància de la salut no acabarà amb aquesta futura erradicació”. Així mateix, va indicar que cal millorar “el coneixement sobre l’evolució de les conseqüències de l’amiant en la població” i es va mostrar molt partidari, com la resta dels participants, en la creació d’un registre de mesoteliomes —, un tumor rar i agressiu causat exclusivament per l’exposició a l’amiant.
Irene Corbella, per la seva banda, va incidir en les actuacions per evitar l’exposició de la població a l’amiant. Va fer èmfasi especial en la retirada de l’amiant existent a hores d’ara en condicions adequades, tant pel que fa a la que realitzen les empreses especialitzades com al trasllat de petits residus domèstics a deixalleries per part de la ciutadania. Va posar el focus també en la importància de la informació a la població sobre els efectes de l’amiant i les principals mesures preventives.
Els punts de vista assistencial i epidemiològic els van posar el Dr. Josep Tarrés, metge de família i pneumòleg, especialista en patologies relacionades amb l’amiant, el Dr. Ernest Nadal, cap de la Unitat de tumors toràcics (ICO) i investigador principal del grup de recerca preclínica i experimental d’aquestes patologies (IDIBELL) i el Dr. Antonio Agudo, cap de la unitat de Nutrició i Càncer, del programa de recerca en epidemiologia del càncer (ICO).
La secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, que va obrir la sessió, va assumir que encara hi ha “molt per fer” per aconseguir treure l’amiant de tots els edificis públics abans del 2028. És una de les fites que marca el Pla nacional. Precisament, Francesc Bonnin, responsable d’assessorament i de coordinació de projectes estratègics del Departament de Presidència, va recordar la feina que s’ha desplegat per aconseguir elaborar el pla esmentat, en col·laboració amb tots els agents implicats.