Un any de lluita contra la COVID-19 a la Regió Sanitària de Girona

El Servei de Vigilància Epidemiològica ha incorporat 123 enquestadors per intensificar el rastreig de positius i contactes estrets

L’inici de la vacunació el 27 de desembre va tancar un any excepcional i va obrir el camí cap a la immunització

El virus SARS-CoV-2 i la malaltia que desenvolupa, la COVID-19 es van detectar a la Regió Sanitària de Girona el 28 de febrer del 2020 i des d’aleshores els professionals del sistema sanitari s’han bolcat en l’atenció a les persones afectades pel coronavirus i en fer proves per detectar nous contagis. Un any després, el balanç de la pandèmia a Girona ha deixat 58.306 contagis, dels quals s’han lamentat 1.965 defuncions.

Des del març del 2020, els hospitals de la Regió Sanitària han registrat 7.039 ingressos de persones afectades per coronavirus. D’aquests, 1.013 han estat derivats a les unitats de crítics i semicrítics, el que representa el 14,3% de les hospitalitzacions. En el conjunt de la pandèmia, el dia de més ocupació de pacients COVID-19 va ser el 5 d’abril -durant la primera onada- quan hi havia un total de 654 persones ingressades, 105 de les quals estaven en una situació crítica. El dia amb la màxima ocupació de pacients crítics i semicrítics va ser tres dies després, el 8 d’abril, amb 108 llits ocupats per pacients COVID-19. Aquell mateix dia també es va registrar un pic diari de 33 defuncions.

En relació a la segona onada, el màxim d’ingressos es va produir el 9 de novembre amb 439 persones hospitalitzades, 39 d’elles a la unitat de crítics. Va ser també durant la tardor passada quan es va registrar un pic en el nombre de contagis a la Regió Sanitària de Girona, amb 904 positius diaris informats el 23 d’octubre.

Per últim, respecte a la tercera onada –en la que encara ens trobem-, l’11 de gener ha sigut el dia amb major nombre de persones ingressades als hospitals del SISCAT, 362 en total, 43 dels quals pacients crítics o semicrítics. La tercera
onada es va enllaçar amb el tancament de la segona i, per tant, es va iniciar amb unes dades d’ingressos més elevades que en altres episodis.

Tot i això, s’observa com en cadascuna de les onades, el màxim de pacients ingressats s’ha anat reduint de tal manera que el pic detectat el gener és menys de la meitat dels 654 hospitalitzats el 5 d’abril passat. L’alta ocupació de llits crítics durant la primera onada va obligar aturar pràcticament la totalitat de l’activitat no relacionada amb el coronavirus, mentre que en les dues onades posteriors s’ha pogut mantenir part de l’activitat hospitalària.

Pel que fa als professionals sanitaris, el 4 d’abril és el dia en què hi ha hagut més nombre de treballadors aïllats: 489 positius i 171 en quarantena preventiva, que en aquell moment estaven pendents de resultats. El pic dels sanitaris positius confirmats es va produir pocs dies després, el 9 d’abril, amb 548 professionals sanitaris contagiats. L’arribada de la vacuna ha permès reduir els contagis en aquest col·lectiu i aquest dijous eren 14 els sanitaris positius.

Reforç de l’atenció primària

Els professionals de l’atenció primària també s’han convertit en una peça fonamental en la lluita contra la pandèmia. Una mostra de la tasca realitzada és que des del mes de març del 2020 fins l’actualitat els CAP han realitzat 257.012 visites a pacients de Covid-19. Per aquest motiu, el Departament de Salut ha reforçat l’atenció primària amb la incorporació de nous perfils professionals. En el marc del Pla d’Enfortiment i Transformació de l’Atenció Primària del Servei Català de la Salut (CatSalut) s’han fet 111 noves contractacions que han permès reorganitzar les funcions incorporant nous processos de treball i enfortir l’atenció, a banda de les que han fet cadascuna de les entitats proveïdores del SISCAT.

En paral·lel, des del CatSalut també s’han impulsat diverses actuacions per millorar el confort dels professionals i pacients dels CAP a través del Pla Confort amb intervencions centrades en l’estructura dels edificis, en les necessitats tecnològiques i en la compra d’aparells mèdics. Aquestes intervencions emmarcades en el Pla Confort han tingut una inversió aproximada de 900.000 euros i no s’hi inclouen les impulsades a iniciativa de les entitats gestores.

Les proves diagnòstiques han sigut l’element clau en la detecció de la malaltia, però també per tal de poder intensificar el seguiment de la persona positiva, prosseguir al seu correcte aïllament i dels seus contactes estrets i tallar les cadenes de transmissió. Durant aquest any s’han analitzat 760.349 proves (570.334 PCR i 190.015 TAR), amb un percentatge de positivitat del 8,02%. La mitjana d’edat de les persones positives a Girona ha fluctuat en els últims mesos. En el global, se situa en 43 anys i el 53,6% de les persones contagiades són dones.

El seguiment des de Vigilància Epidemiològica

Des de la Sub-direcció regional a Girona de l’Agència de Salut Pública de Catalunya s’ha fet un estudi epidemiològic en profunditat dels casos amb la COVID i dels contactes estrets d’aquests casos amb l’objectiu d’estudiar les causes de contagi, la detecció de possibles focus i el seguiment de les cadenes de transmissió. Així mateix i a fi de trobar persones asimptomàtiques portadores del virus i permetre tallar les cadenes de transmissió de la malaltia, Salut Pública ha activat durant aquest any diversos cribratges massius als municipis amb indicadors epidemiològics més desfavorables. El 3 de setembre se’n va fer el primer a la Regió Sanitària de Girona, a Salt. La fórmula es va estendre en diversos municipis on s’ha anat detectant un índex epidemiològic elevat, així com en centres educatius. En el conjunt dels cribratges comunitaris realitzats, s’han cribrat 14.350 persones, amb un índex de positivitat del 0,71%.

A més, el Servei de Vigilància Epidemiològica a Girona ha incorporat entre els mesos de novembre i febrer personal enquestador de casos positius i de contactes, amb l’objectiu d’enfortir el rastreig dels contagis i prevenir l’expansió del virus. Són 123 persones en total que treballen per la Sub-direcció regional a Girona de l’Agència de Salut Pública de Catalunya i tenen la funció de fer el seguiment telefònic dels afectats, de les mesures d’aïllament, la gestió de proves diagnòstiques i d’acompanyar la persona durant tot el procés de la seva quarantena. Aquestes contractacions permeten al Servei de Vigilància Epidemiològica aprofundir en la investigació i estudi de les causes del contagi, la detecció de possibles focus i el seguiment de les cadenes de transmissió a partir de la informació recopilada pels rastrejadors, i en definitiva millorar en la gestió de la pandèmia. Amb les darreres contractacions, la Sub-direcció regional a Girona de la Secretaria de Salut Pública ha passat a tenir una estructura de més de 300 persones, una xifra que dobla la plantilla a l’inici de la pandèmia.

La pandèmia ha fet que haguessin de néixer nous perfils per donar resposta a les noves necessitats i situacions. És per això que a banda dels 123 rastrejadors també s’han incorporat 79 Gestors COVID a l’Atenció Primària i 48 Referents Escolars COVID (RECO). Pel que fa als primers, s’encarreguen de fer el seguiment dels casos sospitosos de coronavirus i dels seus contactes i d’informar sobre el procediment a seguir des de la proximitat al lloc del diagnòstic. I en relació als RECO, actuen com a enllaç entre el centres escolars i Salut. S’encarreguen de coordinar amb la direcció de les escoles les casuístiques que es detecten a cada centre, controlen les autoritzacions familiars per realitzar proves als centres educatius i col·laboren en els cribratges i en l’estudi dels contactes. També s’han creat noves figures com els referents de residències, els delegats territorials de residències, els equips mòbils de proves PCR o els equips de vacunació.

Camí a la immunització

L’arribada de la vacuna a la Regió Sanitària de Girona el 27 de desembre a la residència Creu de Palau de Girona va tancar un any excepcional i va obrir el camí cap a la immunització. La millora de les dades de contagis i defuncions a les residències, amb una caiguda del 70% i del 72% respectivament entre el mes de gener i febrer, evidencia la importància de la vacuna per frenar la pandèmia. El 93% dels usuaris de residències gironines ja han rebut la primera dosi, així com el 65% dels grans dependents i el 54% dels professionals essencials. La vacunació segueix avançant i la cobertura a la Regió és del 8,5% en primera dosi amb 65.375 persones vacunades.