Vull tornar enrere

No pot ser, què ha passat? Com hem permès que acabi així? On és tothom? No veig ningú, i estan aquí.

—Vull tornar enrere, on parlàvem i empatitzàvem.

No veig paraules, ni mirades, ni tan sols amics reals. I si una llàgrima rauxa, és veritat o virtual?

—Vull tornar enrere, on al voltant d’una taula amb històries i relats, rèiem plegats; on ballaves sense sentir-te jutjat, ni gravat. Sense filtres, sense còpies, amb total llibertat.

Tot és buit d’emoció, sense imaginació.

—Vull tornar enrere, però ja no sé a on. No sé en quin moment va canviar el nostre món.

Xaloca

Marta Buela Castell

2n accèssit Relats Curts. Poesia a les escales 2025

Lloc de treball: CAP Concòrdia. Sabadell