Verola del mico -- MonkeyPox (MPX)

Fins a l’actual brot, el principal mecanisme de transmissió a humans era a través de contacte directe o indirecte amb mamífers infectats vius o morts, principalment rosegadors o primats de zones endèmiques.

No obstant això, el MPXV també es pot transmetre entre humans per contacte directe amb les lesions de la pell, els fluids corporals d'una persona infectada o amb objectes contaminats, com ara roba, roba de llit o tovalloles.

S'han documentat altres vies de transmissió, com la transmissió de mare a fill. La transmissió entre parelles sexuals, a causa del contacte íntim, sembla que és la més probable en els casos detectats en les darreres setmanes.

El risc de transmissió depèn de la naturalesa, intensitat i durada del contacte. Els convivents, les parelles sexuals, altres contactes estrets i aquells que atenen casos sospitosos, inclosos els treballadors sanitaris sense equip de protecció individual (EPI) apropiat, tenen un risc més elevat d’infecció, encara que romangui baix en general.

El diagnòstic diferencial clínic que cal considerar inclou altres malalties exantemàtiques que poden cursar amb erupció pustulosa o vesicular generalitzada: varicel·la, èczema herpètic i altres infeccions per herpes virus, xarampió, sarna, sífilis, infeccions cutànies bacterianes, infeccions per enterovirus i, fins i tot, al·lèrgies i altres malalties dermatològiques no infeccioses.

En el diagnòstic diferencial hi ajuda la presència de limfadenopatia en la fase prodròmica i el fet que l’erupció afecti els palmells de les mans i les plantes dels peus.

Es considera cas sospitós qualsevol persona que presenti un exantema vesicular, a qualsevol part del cos, a més d’haver tingut prèviament un o més símptomes o signes d'infecció per MPXV (febre, malestar general, dolors musculars, cansament, mal de cap, i inflamació dels ganglis limfàtics ), i una vegada descartades altres patologies.

Davant una sospita clínica de MPX:

1. S'han d'aplicar les mesures de bioseguretat pertinents.

Les principals mesures a tenir en compte són una combinació de precaucions estàndard, precaucions de transmissió per contacte i precaucions de transmissió per gotes:

• Estricta higiene de mans i atenció del pacient sospitós en consulta específica. Desinfecció posterior de la consulta.
• EPI en assistència sanitària a pacients simptomàtics sospitosos o confirmats:
  • Guants de nitril o làtex (evitar tocar les lesions de la pell amb les mans sense guants).
  • Mascareta quirúrgica IIR en pacients ambulatoris. En personal sanitari que atengui malalts hospitalitzats, mascareta FFP2 i en procediments que generin aerosols, mascareta FFP3.
  • Bata resistent a fluids.
  • Si es preveu agafar una mostra de les lesions, cal col·locar-se protecció ocular (ulleres o pantalles), pel risc d’esquitxada.
• En el cas de realitzar un trasllat amb una ambulància d’un pacient compatible caldrà tenir les mateixes mesures de protecció i procedir a la desinfecció de la unitat amb les mesures pertinents un cop finalitzat el trasllat i abans de tornar a estar operativa.

2. Cal obtenir mostres al centre de consulta del cas sospitós per fer el diagnòstic:

• La mostra d’elecció es el raspat del líquid de la lesió cutània: frotis de lesions vesiculars, exsudats o crostes emmagatzemat en un tub sec i estèril de conservació de virus i conservat en fred a 4 °C.
• Mostra de sèrum: per a la realització de proves serològiques per a detecció d'IgM dins dels 5 dies següents a l'inici de les manifestacions clíniques. La IgG es detecta a partir dels 8 dies següents a l'inici de símptomes.
• Les mostres clíniques es consideren de categoria B. Per al transport de les mostres s’han d’aplicar les precaucions estàndard.

3. Cal notificar qualsevol sospita de cas a la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya per tal que es pugui realitzar l’enquesta al cas, la detecció i seguiment de contactes, donar les recomanacions pertinents per evitar més contagis i coordinar l’enviament de mostres:

• Notificació en horari laboral habitual
• Notificació fora de l'horari laboral habitual, en caps de setmana i festius

4. El pacient ha de ser informat que serà contactat pels professionals dels Serveis de Vigilància Epidemiològica per ampliar l’estudi i que fins aquest moment ha de romandre en aïllament.

A la població general es classificaran com a contacte estret les persones que hagin estat en contacte amb un cas confirmat, des del moment d'aparició dels primers símptomes, sempre que es compleixen les circumstàncies següents:

• Contacte proper, inferior a 1 metre, durant més de 15 min.
• Contacte directe amb roba, roba de llit o altres estris de neteja usats per al cas confirmat durant el període infecciós.

En el cas de professionals sanitaris, es consideraran contactes estrets els professionals exposats en les situacions anteriors, sempre que no portin EPI o que s’hagi produït alguna incidència durant la seva utilització. També, en cas de ferida percutània o exposició de les mucoses a fluids corporals i, en el cas del personal de laboratori, en cas d’exposició durant la gestió de les mostres sense la protecció adequada.

Els contactes estrets no han de fer quarantena i poden continuar amb les activitats diàries rutinàries sempre que romanguin asimptomàtics. No obstant això, es recomana que extremin les precaucions per evitar contactes propers i la reducció al màxim de les interaccions socials utilitzant de forma constant la mascareta.

Això inclou la indicació d’abstenció de mantenir contactes sexuals durant el període de seguiment.

Finalment, els contactes estrets no haurien de donar sang, cèl·lules, teixits, llet materna, semen o òrgans mentre estiguin sota vigilància dels símptomes.

Els contactes han de monitorar diàriament la possible aparició de febre o de qualsevol altre símptoma compatible amb la clínica de la malaltia i, en cas d’aparició de símptomes, procedir a fer autoaïllament domiciliari immediat. A més, han de contactar de manera urgent amb la persona encarregada de fer el seguiment del Servei de Vigilància Epidemiològica per tal de rebre les indicacions sobre les actuacions que calgui seguir.

El tractament de les infeccions per Orthopoxvirus és principalment de suport: hidratació, bona alimentació i prevenció d'infeccions secundàries, evitant rascar-se les lesions i mantenint la pell neta.

Idealment, les lesions a la pell han de romandre cobertes fins que la crosta es desprengui per disminuir les possibilitats de propagació del virus a altres parts del cos o a altres persones.