Activitats realitzades per la Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública durant la pandèmia de la COVID-19 (gener-juny 2020)

Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (XVEC):

• La XVEC, a través de la Comissió de Vigilància Epidemiològica de Catalunya, es reuneix mensualment per tal de valorar les diferents situacions epidemiològiques que afecten el territori català i aprova per acord dels seus membres objectius i actuacions davant d'aquestes. Coincidint amb la fase de mitigació de la pandèmia, les reunions van passar a ser setmanals (presencials i videoconferència), i en alguns casos, quan va ser necessari, se’n va incrementar la freqüència per tal d’abordar aspectes concrets que requerien una decisió o intervenció de caràcter urgent per disposar d’una nova evidència dins les incerteses existents en relació amb aquesta malaltia.
• Reunions i contactes telefònics de suport bilaterals amb els diferents serveis de vigilància epidemiològica.

Comitè d’Anàlisi i Seguiment de Malalties Transmissibles Emergents d’Alt Risc: comitè multidisciplinari on es tracten els temes a coordinar amb el Servei Català de la Salut, atenció primària, laboratoris de microbiologia, societats científiques, així com la resta d’agents implicats. Des del gener de 2020 fins avui el Comitè s’ha reunit cinc vegades.

• El 27 de gener de 2020, tres dies abans que l’OMS declarés el brot produït pel SARS-CoV-2 emergència de salut pública d’importància internacional (ESPII), la SGVRESP va convocar el Comitè per organitzar-se, preparar-se i posar en comú la situació mundial d’aquest brot i la possibilitat d’aparició de casos a Catalunya.
• El 19 de febrer de 2020, es va reunir novament per treballar els plans de resposta per realitzar la detecció precoç de possibles casos de COVID-19, així com la instauració de mesures de prevenció i control.
• El 3 de març de 2020, Alba Vergés, consellera de Salut, va presidir el Comitè, acompanyada de Xavier Llevaria, director de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Mireia Jané, subdirectora general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública va exposar la situació epidemiològica del brot produït pel nou coronavirus SARS-CoV-2 a escala mundial, al conjunt de l’Estat espanyol i a Catalunya, així com les actuacions de control i les mesures de resposta davant els possibles escenaris, amb la implicació i coordinació de tots els professionals implicats.
• El 16 de març de 2020, atès que les dades epidemiològiques reflectien una transmissió comunitària generalitzada del nou coronavirus SARS-CoV-2, Joan Guix, secretari de Salut Pública, hi va explicar les intervencions del Govern que impliquen un canvi d’escenari, de fase de contenció a fase de mitigació, amb mesures de descentralització. Un dels objectius era preservar i protegir el sistema sanitari perquè tingués capacitat d’atendre les necessitats que podien esdevenir-se.
• El 8 d’abril de 2020, el Comitè va tractar la situació en ple pic de la pandèmia, les proves de PCR i proves ràpides i l’estudi de seroprevalença, i la resta de membres van informar de les actuacions dins de les seves competències d’actuació davant la pandèmia.

Reunions informatives de coordinació: amb directors de centres sanitaris d’àmbit privat, gremi d’hotelers i turisme, Comitè de Sanitat del Congrés Mundial de Mòbils (MWC2020), Consell Interuniversitari de Catalunya, consolat xinès, cos consolar amb representants de prop de 50 països, Sanitat Exterior, serveis penitenciaris del Departament de Justícia, delegació del Ministeri de Sanitat i directiva de GSMA-MWC.

Reunions de coordinació setmanals amb el Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES): per avaluar els riscos i coordinar els plans de preparació i resposta, seguint les directrius de l’OMS i de la Xarxa de Vigilància Epidemiològica Europea de l’ECDC.

Coordinació de formació amb la CAMFiC: en el marc de les malalties transmissibles emergents d’alt risc, i que es va iniciar el mes d’octubre de 2019.

Coordinació del Servei d’Urgències de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (SUVEC):

• Contractació i coordinació de personal de reforç de guàrdies SUVEC per donar resposta i suport a la xarxa assistencial i a la XVEC.
• Incorporació de metges del SISCAT a les guàrdies.
• Coordinació, elaboració de continguts i formació específica per als professionals de reforç i professionals del SISCAT que s’incorporaren a les guàrdies.
• Creació i nou disseny del model de SUVEC amb caps de guàrdia i professionals de reforç.

Coordinació amb el SEM en el marc de la pandèmia per a la gestió de les emergències sanitàries i reforç de circuits adaptant-los a les necessitats del moment.

Coordinació dels laboratoris participants al Sistema de Notificació Microbiològica de Catalunya (SNMC) amb el laboratori de suport de Salut Pública per al SARS-CoV2 i altres laboratoris de la xarxa pública per a l’establiment de criteris diagnòstics i coordinació de circuits.

Coordinació amb Sanitat Exterior. Es va elaborar procediment d’actuació en viatgers internacionals en avions i trens.

Direcció i coordinació en l’Estudi de seroprevalença estatal (ENE-COVID19) a Catalunya: en col·laboració amb l’ICS i centres d’atenció primària per determinar anticossos per tests de diagnòstic ràpid i per test d’alt rendiments (ELISA) enfront del SARS-CoV-2 en una mostra representativa de Catalunya. Participació grup de treball ENE-COVID19 a escala estatal.

Protocol·lització de les actuacions a realitzar per part dels professionals assistencials davant el SARS-CoV-2. La primera versió del Protocol es va presentar a la primera reunió del Comitè d’Anàlisi i Seguiment de Malalties Transmissibles Emergents d’Alt Risc, on es va aprovar el 27 de gener de 2020. Des de llavors i en funció de l’evidència disponible i de la fase epidemiològica establerta, s’han elaborat diversos protocols. El vigent actualment és el de 29 de juny de 2020: Procediment d’actuació enfront de casos d’infecció pel nou coronavirus SARS-CoV-2 en la fase de desconfinament. Indicadors de seguiment.

Suport i revisió de:

• Guia d’actuació enfront de casos d’infecció pel nou coronavirus SARS-CoV-2 a les residències.
• Materials divulgatius elaborats adreçats a la ciutadania i a grups de professionals específics.
• Recomanacions i les mesures de prevenció i control de la COVID-19 als centres penitenciaris.
• Recomanacions de salut laboral enfront de la COVID-19.
• Recomanacions i mesures de control de viatgers en coordinació amb Sanitat Exterior.

S’ha mantingut el Programa sentinella de vigilància de la grip i d’altres infeccions respiratòries (PIDIRAC) iniciat a l’octubre de 2019, durant fase de contenció i part de la fase de mitigació amb l’objectiu de determinar SARS-CoV-2 i altres virus respiratoris.

S’ha treballat en la creació de les plataformes tecnològiques d’informació següents:

• COVID-19 (TagaCOVID-Laboratoris, etc.). Participació en el disseny i la validació de la informació rebuda. Formació en l’eina informàtica.
• Aplicació STOP COVID19 CAT. Participació en el disseny.
• Aplicació Go.Data. Reunions i formació amb l’OMS sobre el seu programari específic en el seguiment de casos i contactes estrets de COVID-19. Instal·lació i creació de GODATA.SALUTPUBLICA.CAT amb TicSalut/ Alteraid. Seminari web de formació per als equips dels serveis de vigilància epidemiològica i de la SGVRESP. Elaboració del manual.
• MediadorCovidContacts. Validació de l’eina. Formació per al personal de suport a la Xarxa de Vigilància Epidemiològica i el personal del SUVEC. Participació en la connexió amb COVID-19 i amb GODATA.
• SIVIES. Participació en l’elaboració del missatge i la informació automatitzada al Centre Nacional d’Epidemiologia.

- Catalunya va ser pionera en la incorporació d’un laboratori per poder analitzar les proves PCR en el seu propi territori. Aquest laboratori va ser el de l'Hospital Clínic que al mes de gener ja tenia preparada la tècnica amb els criteris homologats per tal de no haver d’enviar les mostres al laboratori del Centre Nacional de Microbiologia de Majadahonda. Tan aviat la resta de laboratoris van anar disposant de les tècniques requerides es van anar incorporant al Protocol de Salut Pública. El segon laboratori va ser el Laboratori de Referència de Catalunya (LRC) que es va incorporar al Protocol a finals de febrer. Actualment, hi consten 25 laboratoris amb capacitat tècnica per realitzar PCR a tot Catalunya.

- Establiment i actualització dels criteris per homologar els laboratoris i incorporació al Protocol de salut pública.

- Ampliació i actualització dels laboratoris homologats per a la confirmació diagnòstica amb centres de referència.

- Incorporació de nous laboratoris de la xarxa sanitària privada al circuit de declaració de casos produïts pel SARS-CoV-2 a través de l’SNMC. 

- Incorporació de centres que practiquen proves diagnòstiques ràpides i tècniques serològiques per al SARS-CoV-2. 

- Seguiment epidemiològic permanent i continu de tots els indicadors de salut pública.

- Participació en l’elaboració dels indicadors de desconfinament.

- Tramesa al CCAES, dins la xarxa de vigilància epidemiològica estatal, informació diària actualitzada dels casos sospitosos i confirmats, hospitalitzacions (inclosos ingressos a la UCI), defuncions i brots epidèmics, així com la informació setmanal dels contactes estrets de casos confirmats per SARS-CoV-2.

- Elaboració setmanal dels informes tècnics de resum dels casos de la COVID-19 a Catalunya, dels quals s’està elaborant el número 16.

- Elaboració de l’Informe de seguiment dels casos i contactes estrets de COVID-19.

- Butlletí Vigilància ASPCAT, monogràfic sobre la COVID-19 al número 44, de març de 2020, i actualització d’informació sobre la situació als butlletins Vigilància ASPCAT número 45 i 46. En elaboració el butlletí número 47.

- Revisió bibliogràfica de l’evidència internacional sobre la COVID-19.

- Anàlisi de l’impacte de la COVID-19 enfront la notificació d’altres malalties de declaració obligatòria.

- Participació en el programa Orfeu. Detecció de SARS-CoV-2 a professionals sanitaris

- Participació en el Grup d’Experts del Departament de Salut. Preparació per al Postconfinament.