Contacte
Avaluació i gestió de riscos de camps d’esport de gespa artificial
Actualment, els paviments de gespa artificial dels camps d’esport estan formats bàsicament per una estructura conformada per una moqueta de fibres de plàstic de polietilè, polipropilè o niló de fins a 7 cm de llargada teixides a una làmina de base de polipropilè o polièster amb revestiment de poliuretà o làtex per fixar el plomall. L’espai entre les fibres s’omple amb un farcit de sorra i diferents materials granulats per donar-li pes i elasticitat. D’aquesta manera s’aconsegueix que la moqueta es fixi al terra i que les fibres plàstiques mantinguin una posició vertical proporcionant que la petjada dels esportistes sigui segura i que el comportament de la pilota sigui semblant al d’un camp de gespa natural. Per raons de preu i facilitat de subministrament, el material granular elàstic que s’utilitza habitualment en el farciment de la gespa artificial és de cautxú negre procedent del reciclat dels pneumàtics (SBR). Això suposa que diverses substàncies perilloses poden ser presents en aquests grànuls de cautxú reciclat, incloent metalls, hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP), compostos orgànics volàtils i compostos semiorgànics volàtils.
En els darrers anys s’han realitzat diversos estudis per avaluar el possible impacte sobre la salut de les persones de l’ús dels camps esportius de gespa artificial. D’acord amb els resultats obtinguts, no es preveu que el seu ús impliqui una exposició als contaminants esmentats a uns nivells que produeixin un risc significatiu per a la salut, sempre que s’instal·lin i mantinguin adequadament i que els usuaris segueixin unes pràctiques higièniques correctes.
A més, cal tenir en compte que els beneficis de l'augment de l'activitat física i la millora de la qualitat de la pràctica esportiva que possibiliten els camps amb paviments de gespa artificial s’estimen superiors als riscos de l'exposició a aquestes substàncies.
Aquesta informació s'ha elaborat conjuntament amb la Secretaria General de l'Esport.
D’acord amb l’Informe de l’Agència Europea de Substàncies i Mescles Químiques (ECHA) sobre l’avaluació del possible risc per a la salut dels grànuls de cautxú reciclat usats en els camps d’esports de gespa artificial, en base a l’evidència actual, el nivell de preocupació derivat de l’exposició a aquests grànuls és, com a molt, molt baix, ateses les concentracions que normalment es troben d’hidrocarburs aromàtics policíclics, metalls, ftalats i altres compostos.
En espais interiors, els compostos orgànics volàtils derivats dels grànuls de cautxú poden causar irritació als ulls i a la pell.
En l’avaluació del risc s’han investigat els riscos per a la salut dels infants que hi juguen a futbol o a altres esports, els dels adults que hi juguen de forma professional, i els dels treballadors que instal·len i mantenen aquests tipus de camps. I s’han tingut en compte els riscos derivats de l’exposició per contacte dèrmic, per ingestió i per inhalació de substàncies evaporades des dels grànuls, així com dels provinents de la pols generada pels mateixos.
Malgrat el baix risc de l’exposició a las substàncies que poden estar presents en els camps d’esports de gespa artificial amb cautxú reciclat, es recomana que els jugadors que utilitzin aquests camps adoptin les següents mesures bàsiques d’higiene després de jugar:
- Netejar-se sempre les mans després de jugar en el camp i, especialment, abans de menjar.
- Netejar bé, de forma immediata, qualsevol ferida o raspadura.
- Treure’s el calçat, la roba bruta i d’altres equipaments esportius per evitar portar la pols de pneumàtic a casa.
- No ingerir cap grànul de cautxú que hagi pogut arribar accidentalment a la boca del jugador.
Hi ha regulacions que limiten la presència d’algunes de les substàncies que poden estar presents en els materials que conformen la gespa artificial: el Reglament (CE) 1907/2006 relatiu al registre, l’avaluació, l’autorització i la restricció de les substàncies i mescles químiques (REACH) estableix en el seu annex XVII una restricció de la presència d’hidrocarburs aromàtics policíclics en els olis diluents que s’utilitzen en la fabricació de pneumàtics o parts de pneumàtics.
El Consell Català de l’Esport ha establert unes condicions que han de garantir els subministradors dels materials que s’utilitzen pel farciment elàstic dels paviments de gespa artificial en relació a la seva procedència, la composició i la idoneïtat per a l’ús esportiu, d’acord amb l’Ordre del 13 d’octubre de 1989 del Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme, que transposa la Directiva 67/548/CEE, de 27 de juny, sobre mètodes de caracterització dels residus tòxics i perillosos.
Per complir aquestes normes, qualsevol granulat de cautxú reciclat que hagi de formar part d’un paviment de gespa artificial ha de disposar del certificat d’un laboratori d’assaigs autoritzat per una entitat nacional d’acreditació que analitzi si reuneix les característiques següents:
- Percentatge de fins: el contingut de les partícules de diàmetre menor de 0,5 mil·límetres han de ser inferior al 5 per cent (5%).
- Pes de partícules de metall inferior al 0,01%.
- Pes de restes tèxtils inferior a l’1%.
- Toxicitat lixiviats: bioassaig de luminescència de tot el sistema format per la capa elàstica (si l'haguera), la moqueta i els materials de farcit. Es requereix un EC 50 inferior o igual a 3000 mg/litre, d’acord amb el mètode establert per la norma UNE-EN ISO 11348-1:2009 de qualitat de l’aigua. Determinació de l’efecte inhibidor de mostres d’aigua sobre la luminescència de Vibrio fischeri (Assaig de bacteris luminescents).
Aquest control de la qualitat del granulat de cautxú SBR també s’ha d’exigir a les aportacions que es facin en les tasques del manteniment posterior a la seva instal·lació per restituir les prestacions inicials del paviment.
Tanmateix, hi ha altres aspectes funcionals que aconsellen que els grànuls de cautxú reciclat de pneumàtic s’encapsulin amb un bany de poliuretà de color clar si es volen incorporar a un paviment de gespa artificial. Així es redueix l’escalfament per absorció de la llum solar, la qual cosa millora el confort de les persones que hi practiquen i redueix les necessitats de rec per refrigerar la superfície en reduir-se la evaporació. De nit, el color clar del poliuretà també contribueix a reflectir la llum dels projectors millorant el confort visual. A més, evita que es desprengui el polsim negre que embruta el calçat i la roba i les males olors quan fa calor.
Els paviments de gespa artificial amb replè de cautxú reciclat s’han d’instal·lar exclusivament a l’aire lliure. Les empreses subministradores d’aquests paviments han de garantir que el seu producte compleix la norma europea UNE-EN 15330-1:2014 Superficies deportivas. Superficies de hierba artificial y punzonadas principalmente diseñadas para uso exterior. Parte 1: Especificaciones para superficies de hierba artificial para fútbol, hockey, rugby, tenis y uso multideportivo, fet que cal comprovar un cop instal·lat i abans de la recepció de les obres amb els assaigs de control de qualitat d’un laboratori acreditat que ho certifiqui. Només es poden instal·lar en interiors aquells paviments que també complexin altres requeriments com el de comportament al foc que els facin mereixedors d’assolir la certificació de marcatge CE dels productes de la construcció, que indica el compliment del Reglament (UE) Núm. 305/2011 del Parlament Europeu i del Consell de 9 de març de 2011, pel qual s’estableixen condicions harmonitzades per a la comercialització de productes de construcció.
An evaluation of the possible Health risks of recycled rubber granules used as infill in synthetic turf sports fields. Eurooean Chemical Agency. 2017:
Federal Research on Recycled Tire Crumb Used on Playing Fields. United States Environmental Protection Agency
Health Impact Assessment of the Use of Artificial Turf in Toronto. Toronto Public Health. April 2015
Resolució PRE/2255/2006, de 4 de juliol, per la qual s’aproven les bases per a la concessió de subvencions per a la pavimentació amb gespa artificial dels camps poliesportius de Catalunya en el període 2007-2008, d’acord amb la Normativa tècnica del Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya, aprovat pel Decret 95/2005, de 31 de maig.