Contacte
Els principals contaminants de l’aire són les partícules en suspensió (PM), l’ozó troposfèric (O3) i els òxids de nitrogen (NOx).
Aquests contaminants, depenent de la seva concentració en l’aire i els factors de risc d’exposició de les persones, poden tenir efectes perjudicials per a la salut a curt i/o a llarg termini. Així, s’ha comprovat que la contaminació de l’aire incrementa els riscos de malalties respiratòries i cardiovasculars i de càncer de pulmó en la població. A més, l’any 2013 l’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer va concloure que la contaminació de l’aire exterior és carcinògena per als humans.
Les partícules en suspensió (PM) consisteixen en una complexa mescla de partícules líquides i sòlides de substàncies orgàniques i inorgàniques suspeses en l’aire. Aquestes partícules es classifiquen en funció del diàmetre aerodinàmic: les partícules en suspensió de menys de 10 micres (PM10) i les partícules en suspensió de menys de 2,5 micres (PM2,5). Les PM2,5 inclouen les anomenades partícules ultrafines, que tenen un diàmetre inferior a 0,1 micres.
Els efectes per a la salut de les partícules PM10 i PM2,5 es deuen tant a exposicions a curt termini (hores o dies) com a exposicions a llarg termini (mesos o anys). Les partícules més perilloses són les més fines ja que, en inhalar-les, poden arribar a les zones perifèriques dels bronquíols i alterar l’intercanvi pulmonar de gasos.
Els efectes per a la salut són un augment d’afeccions respiratòries i cardiovasculars, com ara l’agreujament de l'asma i dels símptomes respiratoris, i un increment de la mortalitat per malalties cardiovasculars i respiratòries i per càncer de pulmó. D’altra banda, d’acord amb l’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer, les partícules en suspensió de l’aire són carcinògenes per als humans.
A més, s’ha comprovat que l’exposició a PM pot afectar el desenvolupament pulmonar en nens i que està associada a resultats adversos relacionats amb l’embaràs com el baix pes en néixer, el part prematur i el naixement de nounats petits per a la seva edat gestacional. A més, l’evidència emergent suggereix que l’exposició a PM pot afectar el desenvolupament neurològic dels nens i pot tenir una associació amb malalties cròniques com la diabetis.
Els òxids de nitrogen (NOx) són un grup de compostos químics gasosos molt reactius. Els més importants són l’òxid nítric (NO) i el diòxid de nitrogen (NO2). La major part dels NOx s’emeten a l’atmosfera en forma de NO que s’oxida ràpidament a NO2. D’altra banda, el NO2 és la principal font dels aerosols de nitrats que constitueixen una part important de les PM2,5 i, a més, el NO2 en presència de la llum ultraviolada és la font principal de l’ozó troposfèric.
El NO2 a concentracions de curta durada és un gas tòxic que causa una important inflamació de les vies respiratòries. Així mateix, les exposicions a llarg termini es relacionen amb un increment dels símptomes de bronquitis en nens asmàtics.
L'ozó és una molècula formada per tres àtoms d'oxigen. És un gas incolor i invisible que es troba de forma natural a l'estratosfera, la capa de l'atmosfera més propera a la terra i que ens protegeix de les radiacions de raigs ultraviolats, però que també es pot trobar com a contaminant secundari en la troposfera (tram d'atmosfera situada entre el sòl i 10 km d’altura).
L'ozó troposfèric és un dels gasos que pot tenir efectes adversos per a la salut humana quan es troba en concentracions superiors a les habituals. És un contaminant que no s’emet directament a l’atmosfera, sinó que es forma a partir de reaccions químiques entre contaminants primaris com els òxids de nitrogen i els compostos orgànics volàtils. Les reaccions químiques entre aquests contaminants primaris necessiten una radiació solar intensa durant un període de temps prou llarg (un mínim de diverses hores) per formar l'ozó.
Pel que fa als efectes per a la salut, l’ozó pot provocar tos, irritacions a la faringe, el coll i els ulls i dificultats respiratòries com la gola seca. També pot provocar altres problemes respiratoris com una major incidència i un agreujament de l’asma, pot reduir la funció pulmonar i provocar una inflamació de les vies respiratòries, que generi símptomes respiratoris i una alteració del rendiment. Els nivells elevats d’ozó també poden provocar un increment de la mortalitat diària.
Campanya de vigilància dels nivells d’ozó troposfèric a Catalunya
Entre els mesos de maig i setembre, l'època en què a Catalunya es produeixen les concentracions més elevades d’ozó, que poden donar lloc a superacions dels llindars d'informació i/o alerta establerts, es duu a terme la campanya de vigilància dels nivells d'ozó troposfèric. Més informació.