Contacte
Aspectes socials de l'habitatge
Existeix abundant evidència científica que relaciona la manca d'accés a un habitatge digne o als subministraments bàsics amb la salut mental i física de les persones que hi resideixen. Les persones afectades per l'habitatge presenten major probabilitat de presentar depressió, ansietat o suïcidi, així com mala salut percebuda o patologies respiratòries o cardiovasculars, entre d'altres.
Catalunya, igual que la resta de l'Estat espanyol, viu en una situació d'emergència habitacional: el 2012 un 7,4% de les famílies no podien fer front al pagament dels costos de l'habitatge, el doble que abans de la crisi; els darrers 10 anys s'han produït 95.000 desnonaments, darrerament, la majoria derivats d'impagaments del lloguer; entre el 2015 i el 2017 el preu del lloguer ha augmentat un 17,5%, i un 11% de la població viu en pobresa energètica.
El sistema d'habitatge actual no ajuda a donar una resposta adient a aquest problema. És un dels països que menys recursos destina a polítiques d'habitatge (un 0,03% del PIB front un 1,5% a altres països europeus), també és un dels països que menys ajuts destina al lloguer i que té un habitatge públic de lloguer social més baix (un 1-2% front un 15% de mitjana a la UE).
Elaborar i publicar un document de consens de criteris generals, basat en l'evidència científica, amb la voluntat d'influir en la presa de decisions sobre l'accés a un habitatge adequat.
- Increment de la despesa pública per accedir a un habitatge adequat
- Increment del parc públic de lloguer social
- Polítiques orientades a fer assequible el preu del lloguer
- Evitar els desnonaments i reduir-ne els impactes negatius
- Polítiques orientades a eliminar el sensellarisme
- Evitar la sobreocupació
- Evitar l’infrahabitatge
- Reduir la pobresa energètica. Garantir l’accés a subministraments bàsics
- Sensibilitzar el món acadèmic i professional sobre el vincle entre habitatge i salut
- Avaluar les polítiques d’habitatge i el seu impacte sobre les desigualtats
ASPECTES SOCIALS DE L'HABITATGE. Fitxa 2018
Coordinació: Lorena Perona i Cati Chamorro (Diputació de Barcelona); Sònia Hernández-Montaño i Elisabet Silvestre (Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ); Irene Martín ( Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya) i Ana M. Novoa ( Agència de Salut Pública de Barcelona).
Dinamització: Annabel Pedrol i Carmina Bruguera ( Departament de Salut. Secretaria de Salut Pública de Catalunya)
Departament de Presidència, Departament d’Empresa i Coneixement , Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Departament de Territori i Sostenibilitat, Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Departament d’Interior, Departament de Salut (Servei Català de la Salut, Institut Català de la Salut, Secretaria de Salut Pública), Diputació de Barcelona, Associació Catalana de Municipis, Agència de Salut Pública de Barcelona, Universitat de Barcelona. Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, ISGlobal, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.