Sobre les Addiccions Comportamentals

Trastorn per ús de videojocs:

Aquest trastorn es desenvolupa quan es perd el control de l'ús dels videojocs, es deixa de jugar majoritàriament per diversió i es juga per alleugerar les sensacions d'ansietat, irritabilitat o tristesa que apareixen quan es deixa de jugar. A més, es prioritza l'ús de videojocs davant de qualsevol altra activitat i es continua jugant tot i que això comporti conseqüències negatives: conflictes o pèrdua de relacions, disminució del rendiment educatiu o laboral...

Hi ha videojocs que es poden connectar a internet i d'altres que no, però els que ocasionen un major risc d'addicció són els videojocs en línia, ja que les característiques que ofereixen, com per exemple les possibilitats de cooperar o competir amb altres jugadors i les actualitzacions de contingut constants, els fan especialment atractius.

Trastorn per joc d’apostes:

El trastorn per joc d'apostes es caracteritza per una pèrdua de control del joc en jocs d'apostes i/o d'atzar amb diners: jugant cada vegada més sovint, majors quantitats de diners o durant més temps tot i que tingui conseqüències negatives. A més, com les principals conseqüències negatives són econòmiques, les motivacions per jugar es converteixen en la recuperació dels diners perduts per poder resoldre tots els problemes que ha generat el joc, conduint a la persona a contraure grans deutes o a realitzar conductes delictives per continuar jugant.

Dins dels jocs d'apostes i/o d'atzar hi ha tant jocs presencials com les màquines escurabutxaques, les loteries o el bingo en sales de joc, com jocs en línia com el pòquer en línia, les màquines escurabutxaques en línia i les apostes esportives. A més, hi ha altres activitats, que tot i no considerar-se "jocs" tenen les mateixes característiques i també poden generar aquesta addicció. En són un exemple les inversions en criptomonedes o les borses de valors.

Addicció a les xarxes socials:

Apareix quan es perd el control sobre l’ús de les xarxes socials. Les connexions per revisar el nou contingut, les reaccions al contingut penjat o les converses són constants, causant problemes en el dia a dia com la falta de concentració,baix rendiment escolar o laboral, o abandonament d’altres activitats de lleure. La persona experimenta ansietat, nerviosisme o malestar quan no pot connectar-se. A més, l’ús intensiu que es fa a de les xarxes socials quan la persona té una addicció, causa un impacte negatiu també en l’autoestima, la son i el benestar general.

Addicció al sexe:

Conducta excessiva i sense control de cerca de l'activitat sexual. Es pot desenvolupar tant amb el sexe “presencial”, per exemple buscant companyia sexual, com “en línia”: buscant i visionant pornografia. La conducta sexual es troba en el centre del pensament de la persona i és una problemàtica que, a causa del gran estigma que s’hi associa, genera molta culpabilitat a la persona i perjudica molts del àmbits del seu dia a dia, especialment el social.

Addicció a les compres:

Conducta de compra de forma compulsiva i sense planificar, que no es pot controlar. Quan apareix aquesta addicció, normalment la persona no té especial interès en els productes que compra, sinó només en el fet de comprar... Abans d'actuar, la persona mostra nerviosisme i ansietat i aquestes sensacions disminueixen temporalment quan es compra. A continuació,  acostumen a aparèixer sentiments de culpabilitat, tot i que no impedeixen tornar a tenir l’impuls de comprar altra vegada. Principalment, aquestes problemàtiques apareixien amb les compres realitzades de forma presencial, però a causa de l’increment de botigues en línia i les característiques que incorporen que les fan més atractives, cada vegada apareixen més casos d’addiccions relacionades amb les compres en línia.     

Altres conductes:

A més de les addiccions més comunes presentades anteriorment, es poden desenvolupar addiccions a moltes conductes que generen plaer a la persona: a l'activitat esportiva, a la feina... Per considerar-se que hi ha una addicció a una altra conducta, es considera que s'han de complir les següents característiques:

• La conducta passa a ser la més important en la vida de la persona.
• Quan es realitza la conducta millora l'estat d'ànim, experimentant sensacions de benestar i plaer o tranquil·litat o relaxació.
• Cada vegada la persona necessita fer la conducta més sovint, durant més temps o amb més intensitat per aconseguir el canvi positiu d'estat d'ànim.
• Quan es deixa de fer la conducta o se'n disminueix la intensitat, temps o freqüència, s'experimenten pensaments, emocions i sensacions negatives com per exemple: irritabilitat, nàusees, insomni o mal de cap.
• Es genera un malestar a la mateixa persona i també a les persones del seu entorn.
• La persona experimenta molta dificultat per reduir o deixar de fer conducta i moltes vegades recau a tornar-la a fer.

Qualsevol persona pot arribar a desenvolupar una addicció comportamental. Tot i que no hi ha una causa directa per arribar a desenvolupar-la, hi ha una sèrie de factors que  relacionats entre ells, poden augmentar el risc de desenvolupar-la

Entre els factors de risc principals trobem:

• La freqüència i la intensitat amb què s'efectua la conducta.
• El tipus de conducta i si és en línia o no.
• Característiques individuals:
  • Edat
  • Gènere
  • Estatus migratori
  • Trets de personalitat
  • Creences
  • Consum de substàncies
  • Trastorns de salut mental
  • Esdeveniments vitals estressants
  • Estratègies d’afrontament
• Característiques socials:
  • Nivell socioeconòmic
  • Racialització
  • Xarxa de suport i vincles socials
  • Normalització de la conducta en l’entorn
  • Pressió de grup per a realitzar la conducta
• Característiques ambientals:
  • Disponibilitat i accessibilitat de la conducta
  • Publicitat
  • Desenvolupament tecnològic

Les addiccions comportamentals comparteixen molts trets amb les addiccions originades pel consum de substàncies. La diferència més rellevant és que, en aquest cas, el desencadenant de la dependència no és una substància (com l’alcohol, els estimulants, etc.), sinó la mateixa conducta que es repeteix, per exemple, connectar-se a les xarxes socials i/o apostar en línia.

Així i tot, cal tenir en compte que, en alguns casos, aquestes conductes addictives poden anar acompanyades del consum de substàncies. Quan això passa, el consum pot potenciar i consolidar la conducta addictiva agreujant-ne els efectes. A més, les addiccions a substàncies i les addiccions comportamentals poden aparèixer simultàniament i retroalimentar-se mútuament, fent més complexa el seu abordatge.

Els símptomes o senyals d'alarma més habituals que poden indicar que s'està desenvolupant o que ja s’ha desenvolupat una addicció comportamental, poden ser, entre d'altres:

Hi ha diverses mesures que poden ser d’ajuda per tal de tenir menys risc de desenvolupar una addicció comportamental.

A continuació us en presentem algunes:

• Diversificar les activitats: És recomanable combinar activitats socials, esportives, creatives i d’aprenentatge, i alternar les actives i presencials amb les més passives i en línia. La diversificació redueix la dependència d’una sola conducta i enriqueix el benestar general.
• Autoobservació i consciència: Fer activitats pel plaer, el benestar o la diversió que aporten. De tant en tant, val la pena aturar-se i reflexionar sobre la motivació que hi ha darrere d’allò que fem, sobretot si hi dediquem molt temps o si després ens genera incomoditat o remordiments. Reconèixer si una activitat s’utilitza com a via d’evasió o per allunyar-se dels problemes és clau. Cal prestar atenció a senyals d’alerta, com la necessitat de repetir la conducta per sentir-se bé, la dificultat per aturar-se o l’obsessió per l’activitat. Reconèixer aquests signes de manera precoç facilita la prevenció i intervenció.
• Evitar consumir alcohol o altres substàncies abans o durant l’activitat, ja que poden afavorir deixar-se endur pels impulsos, portar a decisions amb conseqüències no desitjades i, en general, reduir l’atenció i la capacitat de gestionar la pròpia conducta de manera saludable, tant per a un mateix com per a les persones que ens envolten.

• Reduir senyals i estímuls que porten a repetir conductes de manera automàtica. Per exemple: desactivar notificacions de nou contingut a les xarxes socials, d’ofertes de compres en línia, les alertes amb sons o colors que criden l’atenció o evitar anar a locals de restauració amb màquines escurabutxaques o les zones de promocions cridaneres dels supermercats.
• Determinar prèviament el temps dedicat a activitats especialment immersives (xarxes socials, sèries, jocs d’apostes, videojocs) i revisar si s’estan respectant aquests límits, ajuda a mantenir un equilibri saludable amb altres activitats.

Algunes recomanacions que també es poden tenir en compte en l’àmbit familiar són:

• Col·locar els dispositius digitals en espais comuns i compartir-ne l’ús.
• Establir normes d’ús dels dispositius de forma consensuada entre tota la família.
• Parlar obertament sobre els jocs d’atzar, l’ús dels videojocs ús del mòbil i fomentar-ne una visió crítica, també entre les persones adultes.
• Estar alerta als senyals d’alarma com, per exemple, l’aïllament social, la fantasia de jugar professionalment, mentir sobre les hores dedicades a l’activitat, demanar diners a familiars o amics, etc.,
• Conèixer i utilitzar els mecanismes de control parental i ciberseguretat en els dispositius electrònics.

A més, com a mesura d’autoprotecció vers els problemes dels jocs d’atzar i/o d’apostes, existeixen dos mecanismes d’autoprohibició a l’accés per si es vol dificultar l’accés al joc durant un temps. Es pot accedir als dos registres a continuació:

• Accés al registre d’autoprohibició a l’accés al joc presencial
• Accés al registre d’autoprohibició a l’accés al joc en línia