Contacte
Hi ha espais territorials on, per diferents factors contextuals (sovint associats al tràfic de drogues i a aspectes socioeconòmics), es concentren drogodependents amb conductes de més risc i més marginals. Aquesta concentració dona lloc a un impacte als espais públics, que genera una preocupació entre els veïns, i les zones on es produeix aquest fenomen esdevenen, per tant, àrees prioritàries d’intervenció.
Aquests espais s’anomenen zones obertes de consum i poden definir-se com a àrees o zones urbanes delimitades (barri o conjunt de carrers) on hi ha un consum en espais públics (més o menys evident) de drogues per via injectada, inhalada o esnifada, principalment heroïna o cocaïna. Sovint aquestes àrees es troben al costat de zones de tràfic.
Normalment, s'hi concentren un nombre determinat de toxicòmans marginals. No entrarien dins d’aquesta definició els espais on adolescents o joves consumeixen substàncies com cànnabis, alcohol i altres drogues.
S’ha fet una identificació i una exploració d’aquestes zones arreu de Catalunya amb l’objecte de detectar necessitats i definir un pla d’actuació.
- Identificar les zones obertes de consum existents a Catalunya.
- Descriure les característiques de cadascuna d’aquestes zones.
- Analitzar la dotació de serveis adreçats als drogodependents en situació d’exclusió social i de serveis adreçats a la comunitat tendents a disminuir l’impacte del consum.
- Definir un pla de desplegament de recursos i prestacions.
- Administració d’un qüestionari a professionals sociosanitaris, responsables municipals i responsables de les àrees bàsiques policials.
- Elaboració d’un document amb la dotació dels serveis i prestacions bàsiques per a l’atenció a les persones i per a la gestió dels espais que hi ha existeix a cada zona.
- Definició d’un pla de desplegament dels serveis i les prestacions bàsiques per a cada zona.
El Departament de Salut defineix amb els ajuntaments i altres agents socials l’accessibilitat i la cobertura horària i territorial dels serveis i les prestacions bàsiques.
Els serveis que es defineixen són:
- Programes d’intercanvi de xeringues (PIX): farmàcies, centres d’atenció primària i altres. Treball de carrer / unitat mòbil (dies/hores setmanals de treball).
- Centre de reducció de danys (dies/hores setmanals de treball i si hi ha sala de consum o no).
- Dispensació de metadona: farmàcies, centres d’atenció primària, centre dispensador (centres d’atenció i seguiment de les drogodependències —CAS—) o unitat mòbil.
- Projectes educatius: “Bola de neu” o tallers.
- Recollida de xeringues: brigada municipal o consumidors.
- Taules de coordinació.
L’eficàcia dels mitjans preventius per als consumidors de drogues en actiu, especialment el subgrup que presenta més exclusió social, depèn de l’accessibilitat i la cobertura dels serveis preventius.
Un element clau en l’accessibilitat és la proximitat d’aquests serveis als espais on els consumidors compren la substància, ja que són aquests llocs els que determinaran on consumiran la droga, especialment els consumidors més vulnerables: aquells amb una evolució més llarga de l’addicció, amb unes característiques de més deteriorament personal i social i també amb riscos més elevats per a la seva salut. Aquests consumidors tenen problemes per fer previsió en el consum i, normalment, quan compren, acostumen a patir —amb més o menys intensitat— la síndrome d’abstinència, que els porta a consumir poc després de la compra.
Per tant, en la prevenció d’infeccions greus com la sida i les hepatitis, a més de la prevenció de la mortalitat per sobredosi i altres, és fonamental que els serveis es desplacin allà on els drogodependents compren i consumeixen.
L’eficàcia dels programes d’intercanvi de xeringues, dels serveis d’emergència sociosanitària, de les sales de consum i altres depèn en gran manera d’aquesta proximitat. En general, aquests programes no haurien d’estar a més de 10 minuts caminant de les zones de tràfic i consum.
Considerem que una dotació adequada per a una zona oberta de consum consisteix en:
- Una bona cobertura espacial i horària del Programa d’intercanvi de xeringues.
- Accés àgil a metadona.
- Treball de contacte (al carrer o amb unitat mòbil) amb bona cobertura horària.
- Centre de reducció de danys amb sala de consum.
- Projectes educatius entre iguals (“Bola de neu” i tallers).
- Neteja de xeringues de les zones públiques lligades a l’educació dels injectors.
- Taula de coordinació que inclogui administracions, serveis, policies, veïns i, si és possible, els afectats mateixos.
Tot i això, cal diferenciar les diferents zones obertes de consum, fet que pot comportar diferències en aquesta dotació.