Les evidències són contundents: no existeix un nivell segur de consum d’alcohol. L’alcohol és una causa demostrada que pot provocar fins a set tipus de càncer, i les polítiques públiques ben dissenyades poden reduir-ne el consum i, així, prevenir milers de casos cada any. Això ho confirma l’Organització Mundial de la Salut (OMS Europa) en el seu comunicat del 14 d’octubre de 2025, coincidint amb la publicació dels nous manuals de prevenció del càncer de la IARC (International Agency for Research on Cancer), volums 20A i 20B.
Fa anys que la IARC classifica el consum d’alcohol com a carcinogen del Grup 1. Està especialment relacionat amb el càncer de mama, còlon-recte, cavitat oral, fetge, laringe i esòfag. A la Regió Europea de l’OMS, i sobretot als països de la UE, el consum d’alcohol és molt alt, i el càncer ja és la primera causa de mort. Només a la UE, el 2020, es van estimar més de 111.000 nous casos de càncer atribuïbles a l’alcohol: 36.900 de còlon-recte, 24.200 de mama i 12.400 de cavitat bucal. El 70% d’aquests casos es donen en homes. Les morts prematures per càncer relacionades amb l’alcohol van suposar un cost econòmic d’uns 4.580 milions d’euros només a la UE el 2018, i això és només una part de l’impacte global.
Els nous manuals de la IARC, volums 20A i 20B, confirmen dues coses essencials. El volum 20A demostra que reduir o abandonar el consum d’alcohol disminueix el risc de càncer, fins i tot després d’anys de consum. El volum 20B identifica quines polítiques públiques són més efectives per aconseguir aquesta reducció. Aquest treball s’ha elaborat amb el suport de l’OMS i forma part del projecte WHO/EU Evidence into Action Alcohol (EVID-Action), cofinançat per la Unió Europea.
Les polítiques amb més evidència d’efectivitat inclouen augmentar els impostos o establir preus mínims, elevar l’edat mínima per comprar o consumir alcohol, reduir la densitat de punts de venda i limitar els dies o les hores de venda, prohibir estrictament la publicitat, establir monopolis governamentals per controlar la venda i aplicar intervencions coordinades que combinin diverses mesures. Aquestes polítiques no només redueixen el consum, sinó que salven vides, estalvien costos sanitaris i generen ingressos fiscals que poden reinvertir-se en salut pública. També són útils les intervencions sanitàries per abordar els danys en persones amb trastorns relacionats amb el consum d’alcohol, com el patró de consum perjudicial i la dependència, així com en persones amb altres problemes de salut causats pel consum excessiu.
Des de l’atenció primària, els professionals de medicina de família poden jugar un paper complementari clau. Poden identificar el consum de risc amb eines com l’AUDIT-C, oferir intervencions breus i consell motivacional en pocs minuts, normalitzar el missatge que l’alcohol no forma part d’un estil de vida saludable i donar suport a les polítiques basades en evidència que creen entorns més sans per als pacients. També és fonamental denunciar la influència de la indústria de l’alcohol en congressos mèdics, com s’ha vist a SEMERGEN Granada 2025, on s’ha intentat associar el consum moderat de cervesa amb efectes prebiótics pels polifenols. Aquesta idea és una estratègia de la indústria per generar la percepció d’un consum segur, cosa que no té cap base científica segons la IARC. El consum de cervesa no és saludable i no forma part de la dieta mediterrània.
En resum, reduir el consum d’alcohol salva vides i prevé càncers. Les polítiques efectives existeixen, i l’atenció primària és un aliat essencial per fer-les realitat. La ciència és clara: la prevenció del càncer passa també per polítiques intel·ligents sobre l’alcohol.