Contacte
Què són els hantavirus?
Els hantavirus són una família de virus transmesos per rosegadors. Hi ha diversos hantavirus, amb diferents distribucions geogràfiques i que provoquen un conjunt de símptomes variables. En general, el gènere Hantavirus compta amb al menys 14 espècies o serotips reconeguts i altres de possibles espècies.
Es poden distingir dos grans grups d'hantavirus. Els del “Vell Món” (Hantaan, Seoul, Puumala...) que causen quadres de febres hemorràgiques amb síndrome renal i són responsables d'uns 150.000 casos anuals sobretot a Àsia i també a Europa Central i de l’Est i els hantavirus del “Nou Món” (Andes, Oran, Bermejo...) que causen quadres hemorràgics respiratoris a països com els Estats Units, Xile, Argentina, Mèxic, Brasil, Bolívia, Paraguai o Uruguai.
Cal ressenyar que ni a Catalunya ni a l'Estat Espanyol hi ha hagut casos d'hantavirus en humans.
En quins animals o espais viu habitualment aquest virus?
Els principals animals en els quals els virus s’allotgen són els rosegadors salvatges, que poden albergar el virus sense manifestar símptomes. Una característica important dels hantavirus és que estableixen una infecció crònica de per vida en els seus hostes naturals, anomenada infecció tolerant persistent, cosa que ocasiona una virèmia amb l'eliminació del virus en forma contínua i persistent, a través de l'orina i femta del rosegador.
Com es transmeten?
La transmissió es dona principalment en respirar aire contaminat amb virus presents a les partícules d'orina, excrements o saliva de rosegadors infectats, sovint en llocs tancats (cabanes, cellers, etc.) on els ratolins han fet el seu cau o niu, especialment en espais tancats amb poca ventilació i que han rebut la visita recent de rosegadors. El virus es manté actiu molt poc temps, algunes poques hores, en contacte directe amb el sol.
Menys sovint es pot transmetre per contacte directe en tocar rosegadors infectats, els seus excrements o, encara menys sovint, per mossegades de rosegadors infectats.
Finalment, hi ha una soca específica, el virus Andes (comú a Sud-amèrica), que té la capacitat de transmissió entre humans en casos de contacte molt proper i perllongat.
Quins són els factors de risc per contraure la infecció?
Els factors de risc en zones endèmiques (on és habitual) inclouen activitats com la sembra i la collita de cereals i canyars, la neteja d'habitatges deshabitats, magatzems, dipòsits o altres espais tancats, així com la pertorbació d'àrees infestades de rosegadors durant caminades o campaments.
Es pot contagiar entre humans?
La transmissió a humans, si bé històricament ha estat molt limitada, pot ocórrer ocasionalment per contacte perllongat i sense protecció amb una persona malalta portadora de la variant Andes present al continent Sud-americà en la zona del Con Sud.
Quina afectació produeixen?
En cas d’infecció el període d'incubació oscil·la habitualment entre les dues i quatre setmanes després de l’exposició.
Es poden distingir tres formes clíniques principals després de la infecció per hantavirus: 1) la febre hemorràgica amb síndrome renal i 2) la nefropatia epidèmica (una forma lleu de l'anterior), totes dues formes produïdes per uns tipus d'hantavirus presents principalment a la zona d'Europa central i 3) la síndrome cardiopulmonar produïts per tipus d'hantavirus presents al continent americà, amb un quadre clínic cardiopulmonar que es manifesta inicialment com una síndrome pseudogripal amb alteracions gastrointestinals, amb una progressió ràpida. Aquesta forma cardiopulmonar pot arribar a un 35-50% de letalitat i no té tractament específic, per la qual cosa requereix una vigilància intensiva i tractament de suport.
Cap dels quadres tenen tractament curatiu, i eliminar o minimitzar el contacte amb rosegadors és la millor manera de prevenir la infecció. No hi ha una vacuna per fer front a la infecció per hantavirus.
Quines actuacions poden realitzar els viatgers a zones endèmiques per evitar el contagi?
Es recomana en cas de viatge a zones rurals on el virus és endèmic:
- Acampar en llocs assolellats, oberts i nets (evitar acampar a prop d'acumulació de llenya o de fems, on hi pot haver rosegadors).
- No utilitzar cabanes abandonades.
- Eliminar les escombraries en recipients hermètics.
- Evitar entra a recintes tancats o abandonats. Si és necessari entrar-hi, ventilar prèviament una hora com a mínim i fer servir mascareta i guants.
- Evitar el contacte amb rosegadors salvatges en general i no tocar rosegadors (vius o morts).
Quines actuacions es realitzen en humans en cas de sospita d’infecció per hantavirus?
En cas de brot, s’identifica a les persones que hagin estat en contacte amb els animals, es realitza seguiment clínic i, si cal, es prescriuen mesures addicionals. En persones amb símptomes i un nexe de contacte amb rosegadors salvatges o amb persones amb sospita d’infecció per virus Andes, es recomana fer una prova de detecció del virus i, en cas de ser positiva, es recomana seguiment mèdic en unitats especialitzades.
Salut Pública coordina l’estudi de contactes, el monitoratge de possibles símptomes i l’activació dels protocols assistencials necessaris.