Si ets parella, família o amic d'algú amb hepatitis C

 En la majoria dels casos, les persones amb hepatitis C no pateixen símptomes durant molts anys i la malaltia passa desapercebuda. Per això, no és estrany que la malaltia es diagnostiqui de manera casual. En un percentatge molt baix les persones pateixen símptomes lleus que moltes vegades es confonen amb un refredat o una gastroenteritis. Aquests símptomes poden ser:

• Dolor abdominal
• Cansament, fatiga
• Nàusees
• Vòmits
• Pèrdua de gana
• Febre baixa (37,5 oC)
• Icterícia (coloració groguenca de la pell i dels ulls)
• Orina fosca i femtes blanquinoses

Moltes vegades l’hepatitis C no presenta molèsties fins que es troba en una fase avançada, amb les complicacions consegüents. D’aquí la importància de la detecció precoç.

La millor manera de saber si tens la infecció per hepatitis C i pateixes una infecció aguda o crònica és mitjançant una anàlisi de sang que determinarà, d’una banda, el nivell de transaminases (enzims localitzats a les cèl·lules del fetge), que sovint augmenta en les persones afectades i, d’una altra, la càrrega viral i el genotip del virus que tens, de manera que es podrà determinar si estàs en fase aguda o crònica de la malaltia i el tipus de virus que ha provocat la infecció. El resultat de la prova pot trigar una setmana, i el pots demanar al professional de medicina de família del teu CAP o ambulatori.

Una altra manera de diagnosticar si has estat en contacte amb el virus de l’hepatitis C és mitjançant la prova ràpida. Aquesta prova s’ofereix en els centres de reducció danys o en alguns centres d’atenció a les drogodependències com a part dels programes de salut i de prevenció i identificació precoç de les malalties infeccioses prevalents entre els usuaris de drogues per via parenteral.

La prova ràpida per detectar anticossos de l’hepatitis C (prova serològica) no és una prova invasiva ni fa mal.
Consisteix a fregar amb una paleta petita les genives per obtenir una mostra de fluid oral suficient i posteriorment posar-lo en contacte amb una solució. El resultat serà visible aproximadament en 20 minuts.

El fet que el resultat de la prova ràpida sigui positiu no vol dir que pateixis una hepatitis C crònica; només indica que has estat en contacte amb l’hepatitis i has desenvolupat anticossos. Aproximadament un 25% de les persones (una de cada quatre persones) que han estat en contacte amb l’hepatitis C es curen espontàniament.

Per tant, davant d’un resultat positiu en la prova ràpida, s’ha de fer sempre una anàlisi de sang per determinar si la persona s’ha curat o bé si pateix una hepatitis crònica. L’anàlisi ens proporcionarà informació sobre el funcionament del fetge (nivell de transaminases), la càrrega viral i el genotip del virus.

L’anàlisi de sang confirmatòria te la poden fer en el centre d’atenció primària demanant hora amb el metge de família.

 No hi ha cap probabilitat que t’infectis pel sol fet de conviure amb una persona que té l’hepatitis C. A continuació, t’expliquem les mesures de precaució que has de seguir per evitar riscos.

El virus de l’hepatitis C es pot adquirir a partir de la sang fresca o seca d’una persona infectada. A fi que aquest virus infecti una persona, cal que hi hagi una ferida a la pell o una punxada que la traspassi.

Per tant, la majoria dels contagis es produeixen pel fet de compartir agulles, fulles d’afaitar, raspalls de dents o estris similars amb persones infectades, o de fer-se pírcings, tatuatges o acupuntura amb instruments contaminats.

Molt excepcionalment, es produeix el contagi per mitjà d’altres fluids corporals com ara semen, per relacions sexuals sense protecció amb persones afectades. És important destacar que, tot i que la transmissió sexual és infreqüent entre infectats únicament pel virus de l’hepatitis C, la coinfecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH) augmenta la probabilitat que l’hepatitis es transmeti per aquesta via.

Una altra via de transmissió és de la mare infectada al fill o filla, però el risc és petit i menys freqüent que amb l’hepatitis B.

Abans de 1989, la majoria dels contagis es produïen a partir de transfusions de sang, ja que no es podia detectar el virus a la sang. En els països avançats, aquest contagi ja no existeix, ja que els controls de la sang i dels productes derivats són exhaustius.

En restes de sang, el VHC pot ser infecciós a temperatura ambient un mínim de 16 hores i un màxim de 4 dies.

 Quan es parla de prevenció de qualsevol malaltia de transmissió sexual diem que el risc nul no existeix.
El mateix passa amb l’hepatitis C, encara que el contacte sigui mitjançant la sang, s’han de tenir les mateixes precaucions que per a una malaltia de transmissió sexual. Per aquest motiu, recomanem sempre la utilització del preservatiu.

A més, volem destacar que la coinfecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH) augmenta la probabilitat que el virus de l’hepatitis C es transmeti per aquesta via. De fet, a Catalunya s’estima que un 25% de les persones amb el VIH també estan infectades pel VHC. La coinfecció amb el VIH és freqüent en els usuaris de drogues per via parenteral.

Entre el 20-25% dels casos aguts es curen espontàniament, però la majoria de les hepatitis C evolucionen cap a la cronicitat.

L’evolució del tractament en els últims anys ha estat espectacular. Fins al 2011, l’únic tractament disponible per a les persones amb hepatitis crònica era l’administració combinada de dos fàrmacs: l’interferó i la ribavirina durant sis o dotze mesos. El tractament canvia ràpidament i ha aparegut una nova generació de medicaments antivirals que tenen un percentatge de curació del 95% i donen molts menys efectes secundaris.

El tractament sempre s’ha de fer de forma individualitzada i controlada per l’especialista corresponent.

Quan es diagnostica una hepatitis C crònica, és important fer-ne un seguiment mèdic i anàlisis dels marcadors hepàtics al llarg de tota la vida, tant si la malaltia remet completament com si evoluciona activament o es desenvolupa una cirrosi.