Metodologia

El programa de formació consisteix en una sessió individual o en grup. Es forma els participants en:

• Quines són les diferents situacions de risc que poden conduir a una sobredosi. Es posa l’accent en els riscos personals de cadascun dels drogoaddictes i a recomanar estratègies individuals per prevenir-les.
• La manera d’identificar com és una sobredosi.
• Quines accions haurien de fer quan presencien una sobredosi per cocaïna o heroïna. Aquesta part es fa de manera pràctica mitjançant un joc de rol en què els usuaris entren en contacte amb el material que cal utilitzar durant la sobredosi i els problemes que poden sorgir.

Durant la sessió, s’expliquen de forma separada els símptomes de sobredosi per substàncies depressores (centrat en l’heroïna) i per substàncies estimulants (centrat en la cocaïna) i les accions que es poden dur a terme. Els usuaris són avaluats amb un qüestionari breu per determinar si han adquirit una comprensió bàsica de la prevenció i l’assistència davant d’una sobredosi, incloent-hi les característiques i l’ús de la naloxona.

Amb l’objectiu d’arribar al màxim nombre de consumidors de drogues i, sobretot, als de més risc, cada vegada més es promou fer sessions individuals encara que no estiguin programades, per exemple, al carrer, amb els educadors. Aquesta formació té el suport d’una guia de consell breu sobre la sobredosi per heroïna i la intoxicació per cocaïna. Aquesta estratègia es basa en el fet que la formació és força senzilla.

Als participants que mostren que han adquirit els coneixements bàsics se’ls dóna un kit d’actuació en cas de sobredosi que els permet actuar en una sobredosi per heroïna. També reben un carnet d’agent de salut en sobredosi, vàlid per un any. Finalitzat aquest període se’ls proporciona una formació de reciclatge si és necessari. Això permet reforçar-ne els coneixements i treballar les dificultats amb què es poden trobar.

Cada centre ha d’assignar una persona responsable del Programa i una altra per als aspectes clínics. Les dues funcions les pot dur a terme el mateix professional, tot i que el responsable clínic ha de ser un professional de la medicina o la infermeria.

Cada centre té certa llibertat per adaptar el protocol general. És a dir, els professionals poden decidir si fan la formació individual o en grup, on tindran lloc els cursos, etc. El motiu d’aquesta flexibilitat és que els mateixos professionals adaptin la formació a les característiques i els problemes dels seus usuaris. Per tant, un punt clau en el Programa és que cada centre estableixi un pla anual de formació.

Com a suport per als professionals que fan la formació, es disposa dels materials següents:

• Manual per educar en prevenció i assistència a les sobredosis.
• Una guia breu amb els punts clau per a la formació dels usuaris en la prevenció de sobredosis
• Presentacions en format PowerPoint que es poden utilitzar i adaptar durant el curs:
  • Formació de formadors. Programa de prevenció de sobredosis de Catalunya
  • Taller de prevenció en sobredosis

Des de la Subdirecció General de Drogodependències, es porta a terme una reunió anual amb els professionals referents dels centres per avaluar el procés d’implementació i per establir objectius anuals de cobertura. A més, el protocol indica que cada centre ha de fer una sessió clínica o científica interna sobre el Programa cada any.

La sessió comença amb una avaluació inicial amb un qüestionari breu que permet establir les àrees de coneixement més dèbils o les habilitats específiques de cada grup o individu, i també comparar els coneixements dels participants abans i després del curs. El mateix qüestionari es passa al final de la formació per saber si tenen els coneixements bàsics a fi de decidir si poden rebre el  kit de d’actuació en cas de sobredosi (amb naloxona) i el carnet d’agent de salut en sobredosi que identifica els usuaris que són experts en prevenció i actuació en cas de sobredosi. Cada any els usuaris han de fer una formació de reciclatge.

Els centres que participen en el Programa són:

• El 100% dels centres de reducció de danys (CRD)
• El 36% dels centres d’atenció i seguiment de les drogodependències (CAS)

El 88% de les comunitats terapèutiques i els centres de dia (CT-CD)