Contacte
Consens entre especialistes que cal ser prudents amb l’accés dels menors a la tecnologia i acompanyar l’entorn domèstic amb eines concretes
Les professionals de Salut Pública, atenció primària i administració local coincideixen que el benestar digital implica retardar l’entrada de la mainada en els mòbils, establir pautes d’ús a casa i donar recursos a les famílies per fer-ho amb suport institucional. Aquesta és la idea que va marcar la sessió del 30 d’abril dels Dijous de Salut Pública, dedicada al benestar digital, però amb un protagonista clar: el consens entre especialistes que cal posar límits a la tecnologia i acompanyar les famílies amb eines concretes. Luisa Conejos Ara, Subdirectora general d’Addiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques del Departament de Salut, va obrir el debat definint el benestar digital com "la capacitat de relacionar-nos amb la tecnologia de manera conscient, equilibrada i saludable" i va remarcar que el Departament impulsa una guia i una comissió interdepartamental per coordinar la resposta pública.
Dominica Díez Marcet, psicòloga clínica de la Fundació Althaia, va ser contundent: "Els dispositius estan generats i creats per enganxar com més temps millor", va dir, i va advertir que l’exposició continuada afecta l’atenció, el llenguatge i el joc simbòlic. La seva tesi és clara: les famílies necessiten orientació per establir límits, i els adults han de reduir també el seu propi ús perquè "els nens aprenen més per modelatge".
Des de l’atenció primària, Adriana Margarit Soler, membre de l’equip territorial d’Atenció Pediàtrica de l’Alt Penedès, va defensar que el benestar digital s’ha de treballar des de la consulta i des de la xarxa comunitària. "L’infant al final ho viu amb una dinàmica familiar", va resumir, per insistir que les recomanacions no poden ser iguals per a tothom perquè depenen del context social, dels horaris i de les possibilitats reals de cada casa. El seu equip fa servir el protocol Créixer en Salut, materials per a famílies i accions amb escoles i educadores per convertir la prevenció en una pràctica quotidiana.
Queralt Vila Vergés, regidora d’Educació de l’Ajuntament de Girona, va explicar la dinàmica de "Truca a casa", un servei municipal que permet a qualsevol infant o jove fer una telefonada des d’un equipament públic si ho necessita, sense haver de recórrer al mòbil propi. “No ho deixem a la sensibilitat del treballador municipal sinó que ho establim com a protocol”, va explicar, i va afegir que el projecte ha fet replantejar a moltes famílies si cal avançar l’edat d’accés al telèfon.
La sessió també va posar sobre la taula les dades d’ús problemàtic entre joves: xarxes socials, videojocs, pornografia i apostes apareixen com els principals àmbits de risc. Per això, el missatge compartit va ser que no n’hi ha prou amb recomanacions genèriques; cal una resposta coordinada entre salut, educació i administració local, i amb recursos pensats per a la vida real de les famílies. I una conclusió pràctica: el benestar digital no depèn només de reduir pantalles, sinó d’oferir suport, límits i alternatives perquè infants i adolescents creixin amb més autonomia i menys dependència tecnològica.