Contacte
Tant l’Streptococcus pyogenes com l’Streptococcus agalactiae són dos microorganismes amb una gran capacitat de produir malaltia invasiva a la població i, en conseqüència, resulta d’especial importància la vigilància epidemiològica dels perfils de sensibilitat als antimicrobians que presenten aquests dos bacteris.
A nivell epidemiològic, en aquests últims anys s’ha observat un augment de les infeccions produïdes per l’S. pyogenes i, per aquest motiu, a Catalunya es fa el seguiment dels casos que es detecten a través del Sistema de Notificació Microbiològica de Catalunya (SNMC), seguint les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’ECDC.
D’altra banda, l’S. agalactiae és un microorganisme que pot colonitzar el tracte genital femení i produir infeccions de caràcter invasiu als nounats nascuts de dones infectades durant l’embaràs. A Catalunya, la implementació del Protocol d’atenció i acompanyament al naixement ha permès disminuir significativament la incidència d’infecció neonatal (vegeu el protocol).
La Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública (SGVRESP) de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) ha publicat l’informe “Anàlisi de la sensibilitat als antimicrobians d’Streptococcus pyogenes i Streptococcus agalactiae causants de malaltia invasiva. Catalunya, 2016-2021” (vegeu l’informe). En aquest informe es mostra l’evolució de la sensibilitat als antibiòtics i els mecanismes de resistència d’S. pyogenes i S. agalactiae invasius aïllats a Catalunya segons anys i regions sanitàries del territori.
En el període d’anàlisi (2016-2021), s´han notificat un total de 63 aïllats d’S. pyogenes i 77 aïllats d’S. agalactiae, als quals se’ls han realitzat un total de 802 i 1.541 proves de sensibilitat, respectivament. Quant a l’estudi de les soques resistents d’S. pyogenes, no s’ha observat cap a la benzilpenicil·lina, però un 4,8% han estat resistents a la clindamicina i un 10,4% a l’eritromicina (Figura 1a). D’aquests, 11 han estat del fenotip M i 10 del fenotip MLSB (5 del constitutiu i 2 de l’induïble).
En referència als casos aïllats d’S. agalactiae, el major percentatge de soques resistents s’ha donat a l’eritromicina (31,2%) seguit de la clindamicina (23,5%). No s’ha detectat cap soca resistent a la benzilpenicil·lina (Figura 1b). Dels aïllats resistents a l’eritromicina, s’han notificat 79 soques del fenotip M i 77 del fenotip MLSB (45 del constitutiu i 10 de l’induïble).
Figura 1. Percentatge de soques resistents d’Streptococcus pyogenes (a) i Streptococcus agalactiae (b) segons l’antibiòtic analitzat. Catalunya, 2016-2021.
Font: Sistema de Notificació Microbiològica de Catalunya. Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública. Agència de Salut Pública de Catalunya
L’OMS considera la resistència als antibiòtics (RA) una de les principals preocupacions en salut pública i, per tant, estableix com a prioritària la recerca urgent de noves opcions terapèutiques per a fer front a aquests bacteris.
A Catalunya, la notificació de les RA a l’SNMC és d’obligat compliment (Decret 203/2015) i es coordina des de l’SGVRESP.
Per a més informació: Sistema de notificació microbiològica de Catalunya