Promoció i suport de la lactància materna. Prevenció de l'obesitat infantil

P. Quin és el tant per cent de lactància materna a Catalunya?

R. Amb els resultats del maig de 2025, la lactància materna (mixta i exclusiva) als 3 mesos és del 84 % i als 6 mesos del 53 %.

P. On podem derivar en casos de dificultat amb la lactància?

R. A una companya que sigui IBCLC, per exemple. O a una llevadora, infermera pediàtrica o pediatre amb més experiència o formació, o a una consulta específica de lactància (n’hi ha en alguns CAPs).
Cal conèixer els recursos de cada territori. En aquest moment no hi ha una xarxa estructurada de consultes específiques de suport a la lactància materna.

P. Ens podeu recomanar algun curs sobre lactància materna?

R.

• Els de l’Agència de Salut Pública de Catalunya del Departament (presencials i en línia, al web  https://promocio.cat).

• A Barcelona, els que organitza el Comitè de Lactància Materna de l’Atenció Primària.

• Els de la IHAN (en línia).

• Altres cursos més aprofundits (com eCrianza).

• Postgrau universitari amb el Banc de Llet Materna i la UAB, i un d’expertesa també universitari.

• Curs de l’Institut Europeu de Salut Mental Perinatal: Lactància materna i salut mental.

P. A què es refereix amb protegir la producció de llet de la mare?

R. Es refereix al fet que, si el nadó no guanya pes i volem mantenir la lactància, cal valorar si la producció de llet és suficient. Si no ho és, s’ha d’estimular amb extraccions freqüents i efectives perquè no disminueixi. Un pit que no es buida ni s’estimula deixarà de produir llet.

P. Quins són els signes “inequívocs” de necessitat de frenectomia?

R. És una pregunta difícil de respondre perquè l’evidència científica actual no té consens i no defineix signes “inequívocs” per indicar frenectomia.
S’està treballant tant a nivell clínic com en investigació en els criteris diagnòstics de l’anquiloglòssia i en la indicació quirúrgica.

El que té més evidència és la relació entre anquiloglòssia i dolor en la lactància. La frenectomia pot disminuir aquest dolor, però cal seleccionar molt bé els casos, ja que hi ha múltiples causes de dolor i sovint coexisteixen.

És fonamental fer una valoració individualitzada, incloent la presa al pit i el maneig de la lactància (postura, etc.).

P. En la presa ideal ha de veure’s més arèola per sobre o per sota?

R. S’ha de veure més arèola per sobre. El més important és que l’agafada sigui profunda i asimètrica.

P. Quins són els criteris per diagnosticar l'obesitat d'etiologia monogènica?

R. La hiperfàgia i l'obesitat greu i d'inici precoç abans dels 3 anys són signes d'alerta.

P.Quins noms podem utilitzar en adolescents amb obesitat? Aquesta paraula moltes vegades espanta i pot generar angoixa o altres malalties en l'adolescent.

R. No hi ha una paraula per substituir obesitat. Podem parlar de pes no saludable, excés de pes per a la seva alçada, excés de greix corporal o d'adipositat. Hem d'evitar els termes obès, gras, obesitat mòrbida, etc.
És convenient no centrar-nos en el pes i transmetre la importància d'aconseguir uns hàbits de vida saludables.

P. Pot existir alguna relació entre els trastorns del son i l'obesitat?

R. Els trastorns del son poden produir alteracions a nivell dels circuits biològics i hormonals, que poden interferir en els circuits de la gana, la regulació del pes i el consum energètic. També el fet d'anar a dormir més tard s'associa, en alguns casos, amb menjar més i, especialment, amb una alimentació de menor qualitat.
Es tracta d'interpretar la relació entre l'alteració dels ritmes circadiaris i l'augment de la ingesta.

P. En cas d'un infant amb obesitat, quins serien els paràmetres de laboratori a sol·licitar?

R. Malgrat que el protocol té un enfocament preventiu, és un aspecte que s'acostuma a sol·licitar. Els paràmetres són: transaminases, perfil lipídic, glucosa i insulina. Aquests dos últims permeten calcular l'HOMA, que és un indicador de resistència a la insulina, però no de prediabetis.