Salut mediambiental. Aparell locomotor

P. Si detectem el problema en pacients que viuen en pisos ocupats, o en habitacions i pisos compartits, que van a buscar lots d'aliments i ja són usuaris de serveis socials, podem fer com a professionals?

R. Com a equip de pediatria tenim un marge petit, però l'hem d'aprofitar. En la nostra experiència, gràcies a la acció i l'avaluació hem pogut fer informes que hem traslladat als serveis socials i han aconseguit pisos d'emergència. És un tema que ens supera, però que com a professionals hem de denunciar.

P. Està previst que els infants amb TEA pugin aprofitar d'aquest servei?

R. S'estan dissenyant activitats de prescripció de natura per a infants amb TEA. El Full Verd també pot ser una eina útil. Hi ha alguna experiència pilot que es preveu ampliar, avaluar i exportar. Es poden consultar novetats al web www.pehsu.cat, on podeu subscriure-us per rebre'n notícies.

P. Què ens sabem de la qualitat de les aigües, dels microplàstics que ingerim pels envasos, dels cosmètics o dels pesticides dels aliments? Ens podríeu facilitar un llistat de disruptors endocrins?

R. El llistat d'exposicions mediambientals és enorme. Tenim un problema de contaminació per nitrats a molts aqüífers de Catalunya. El mar Mediterrani és la massa aquàtica més contaminada per microplàstics del planeta, ia Catalunya som grans consumidors de peix i marisc. Els efectes sobre la salut no són encara prou ben coneguts, però s'apunta a un augment de la disrupció endocrina. Hi ha aquesta eina que pot ser útil, tot i que no té el sosteniment i la validesa d'altres de seguides per pediatres o altres especialistes i per tant és orientativa: https://www.ewg.org/skindeep/ . També hi ha materials com el que ha elaborat la Societat Espanyola d'Endocrinologia Pediàtrica: https://www.seep.es/images/site/pacientes/Exposicion_Disruptores_SEEP_2025.pdf . Per a dubtes concrets ens podeu fer arribar la interconsulta a través de la visita asíncrona.

P. En detectar alguna alteració, pot registrar amb algun diagnòstic específic a l'ECAP?

R. Sí. Hi ha un codi genèric sobre cribratge de factors mediambientals que és el Z36.9, però aconsellem buscar el codi que sigui específic de cada exposició (Z59 per a problemes relacionats amb l'habitatge, Z77.22 per al contacte i sospita d'exposició al fum de...).

P. La maniobra d'Adams, a partir de quina edat es pot considerar que es prou fiable?

R. En el moment que l’infant es pugui posar de peu, ja es pot fer. En casos en què no es pugui aixecar, es pot valorar fer-la amb l’infant assegut, inclinant-lo cap endavant.

P. La derivació a COT de l’escoliosi a partir de quin grau, marcat per l’escoliòmetre o l’escoliograma, s’ha de fer?

R. L’escoliòmetre és poc precís, però ens ajuda a entendre que li està passant a l’infant, mesurant quanta rotació hi ha. L’important és detectar si hi ha rotació, i amb la maniobra d’Adams ho podrem fer, detectant si hi ha una alteració tridimensional de l’esquena.

El criteri de derivació establert és detectar corbes de més de 20° mesurats sobre una radiografia, perquè el tractament es dona a partir dels 20°. Si hi ha altres malformacions congènites, s’ha de derivar sempre.

P. En l’escoliosi i la dismetria d’extremitats que no requereixen derivació, cada quan de temps hauríem de fer un control clínic i/o radiològic?

R. Cada 9-12 mesos.

P. Trobem peu pla flexible en molts infants d’Àfrica occidental/subsahariana. Quins criteris hem de tenir en compte per a derivar-los?

R. Els criteris de derivació són els mateixos; en casos de peu pla s’ha de valorar si són o no flexibles. Si no ho són, sí que s’han de derivar.

P. El peu pla flexible tendeix a la normalització espontània abans de la pubertat. En cas que persisteixi, es recomana alguna actuació?

R. Si veiem que és simptomàtic, és a dir, dolorós o limitant, es recomana utilitzar plantilles i fisioteràpia durant un mínim de 6 mesos. Si després d’aquest temps continua sent dolorós, es pot passar a un tractament quirúrgic.

P. Com cal valorar la derivació a neurologia dels peus cavus? Amb reflex plantar alterat i/o hiperreflèxia?

R. S’ha de derivar sempre.

P. En un nadó amb peu amb taló valgus, s'hauria de fer una ecografia de malucs per descartar displàsia de malucs per malposició intraúter? O és suficient amb l'exploració dels malucs?

R. Una alteració verdadera als peus pot ser un factor de risc relacionat amb la displàsia de malucs i sí que s’hauria d’estudiar. Un taló valgus però, no és una deformitat, és una alteració per una mala posició intraúter.

P. Quins són els criteris per derivar els dits en urpa? Hi ha algun paràmetre per detectar anormalitat si no és neurològic?

R. Normalment van associats al peu cavus, que sí que requereix derivació. Un dit en urpa aïllat no caldria derivar-lo fins que no provoqui algun tipus de molèstia o ferida amb el calçat; aleshores caldria cirurgia.

P. Un infant amb aracnodactília lleu, s'ha de derivar?

R. No, segons la seva evolució es podria sospitar que es tracta d’una síndrome de Marfan.

P. En casos amb els dits índex de ressort, què hauríem de fer?

R. Si són infants de més d’un any i tenen un dels dits trifalàngics de ressort, s’ha de fer un estudi per valorar si té alguna patologia de base relacionada amb el col·lagen. Si fos el polze, també s’hauria de derivar a partir de l’any si encara es manté. Es pot indicar fisioteràpia per veure si l’ajuda.

P. Cal corregir la posició dels infants que seuen en W?

R. No els anirà malament seure en indi, ara bé, no és que seure en W augmenti l’alteració femoral sinó que, habitualment, seuen en W com a conseqüència de l’alteració, perquè estan còmodes. Quan ja poden seure més estona en indi és signe que ja s’està corregint l’alteració femoral. Seure d’una manera o altra no alterarà l’evolució natural.

P. Si acudeix a la consulta dient que les articulacions li fan soroll quan es mou, quin procediment s'hauria de seguir?

R. No és patològic com a signe aïllat.

P. El genu valgum que compleix criteris de derivació, s’ha de fer amb una telemetria realitzada des de l’atenció primària?

R. El criteri de derivació és tenir mesurada la distància intermal·leolar i no cal telemetria, tot i que, a vegades, hi ha professionals que prefereixen tenir la telemetria feta. La telemetria, però, s’ha de fer amb una tècnica correcta perquè implica irradiar a l’infant i, per tant, no és necessària com a criteri de derivació.

P. Las plantilles estan finançades? Per a la fisioteràpia del peu pla flexible dolorós, es pot derivar des de l’atenció primària?

R. Les plantilles no estan finançades. La fisioteràpia es pot fer des de l’atenció primària.

P. Quan està indicada l’alça?

R. L’alça es posa quan la discrepància és a partir d’1 cm i, sobretot, si provoca mal d’esquena, tot i que en discrepàncies grans (>1,5 cm-2 cm), els especialistes hauran de valorar i decidir quin serà el tractament tenint en compte la discrepància que experimentarà al finalitzar el creixement.