Primera infància. Salut bucodental

P. Les agènesis dentals com ara els premolars amb persistència de dents temporals, a què s’associen per pensar en patologies associades al llarg de la vida?

R. No hi ha evidència d’altres patologies associades. Per contra, sí que hi ha algunes síndromes (per exemple, la síndrome de Down), que habitualment cursen amb agènesis.

P. Hi ha evidència en relació amb l’augment de la hipoplàsia dental?

R. Sí, hi ha un increment i se n’està fent recerca. Sembla que pot estar relacionat amb els disruptors endocrins.

P. Fins a quina edat és normal que erupcioni la primera dent?

R. Acostuma a ser entre els 6 i els 12 mesos, però pot ser més precoç i més tardà sense representar cap problema. Sí que caldria investigar-ho quan erupciona en primer lloc un molar i no una incisiva.

P. Quines són les indicacions de derivació a centres hospitalaris per tractament de càries i complicacions en nens amb baixa col·laboració (per exemple, amb TEA)?

R. S’haurien de derivar des de la consulta d’odontologia quan hi ha necessitat de tractament que cobreix la cartera de serveis i no hi ha prou col·laboració per oferir un tractament de qualitat i segur. Amb tot, cal valorar el risc-benefici de l’anestèsia general en cada cas.

P. Respecte a la lactància materna, quina seria la recomanació en relació amb les càries?

R. Cal raspallar des de la primera dent amb pasta fluorada, però mai abandonar l’alletament matern.

P. Quina concentració de fluor es recomana a la pasta dentifrícia?

R. L’OMS recomana que sigui d’entre 1000 i 1450 ppm. Recomanem una concentració de 1000 ppm des de la primera dent, i quan l’infant ja sap escopir (aproximadament als 5 anys) i no s’empassa la pasta, de 1450 ppm.

P. A partir de quina edat es pot recomanar el raspall de dents elèctric?

R. Pot ser una opció a considerar quan ja hi ha bona tècnica i autonomia amb un raspall convencional.

P. S’aconsella l’ús de col·lutoris infantils després del raspallat?

R. No de forma generalitzada. L’ús d’un col·lutori ha de ser temporal i amb una pauta associada, que haurà recomanat l’odontòleg per algun motiu concret.

P. Quina quantitat de dentifrici cal posar al raspall?

R. La quantitat de dentifrici dependrà de si l’infant sap escopir i de la concentració de fluor que contingui. Pot ser des d’una esquitxada a un pèsol (recomanem revisar la informació Des de la primera dent, sigues bucoconscient amb el teu fill!)

P. Quin és el límit de temps per fer el cribratge neonatal ?

R. Idealment la prova s’ha de fer entre les 24 i 72 hores de vida per evitar retardar un possible diagnòstic precoç. Si no és possible, el cribratge es pot fer fins als 2 anys de vida, tot i que aleshores pot no incloure la fibrosi quística (FQ), ja que a partir dels 30 dies el marcador bioquímic utilitzat per a la detecció d’aquesta malaltia no es pot valorar.

P. En relació amb infants nouvinguts, se’ls ha de fer el cribratge neonatal? On s’hauria de fer?

R.En infants nascuts en altres països, n'hi ha que diuen que els han fet la prova, hi ha països que els diuen que si no reben res és que està tot bé. No solem tenir cap informe ni document que acrediti res, tot és de paraula dels pares.

R. El cribratge està indicat per a tots els infants fins als 24 mesos i s’hauria de fer al centre d’assistència primària més a prop del domicili sempre que no hi hagi un document que acrediti que el té fet o bé si aquest no cobreix totes les malalties que s’ofereixen en el programa de cribratge de Catalunya. Després cal enviar la mostra i la fitxa de dades del nadó al centre maternal de referència per tal que pugui seguir el circuit de transport unificat del programa.

P. Com ho hem de fer, si el nadó neix fora de l’hospital, es du a terme al CAP o a l’hospital de referència?

R. Si el nadó neix fora de l’hospital, s’efectua la prova al centre d’assistència primària més proper del domicili.

P. On s’envia el sobre amb la prova del taló si la fem al CAP?

R. S’ha d’intentar fer sempre al centre maternal de referència sempre que el nadó hagi nascut a Catalunya. En cas que s’hagués de fer al CAP, després caldria enviar la mostra al centre maternal de referència on ha nascut el nadó per tal que pugui seguir el circuit de transport unificat del programa.

P. Caldria fer cribratge independent d’FQ si s'ha fet la prova del taló després dels 30 dies de vida? O només si hi ha sospita clínica?

R. El protocol de cribratge neonatal per a la detecció d’FQ en el nadó inclou fins als 30 dies de vida. A partir dels 30 dies fins al 6 mesos, el nadó es deriva a la Unitat Clínica d’Expertesa per tal de fer el test de la suor, una prova estàndard de referència, per al diagnòstic d’FQ. A partir dels sis mesos, és l’equip de pediatria qui decideix fer el test de la suor en cas de sospita clínica.

P. En prematurs cal repetir el cribratge?

R. En principi no, ja que per a l’anàlisi de la mostra, s’utilitzen altres tècniques i algoritmes de decisió adaptats a aquesta situació. En el cas que fos necessari el Laboratori de Cribratge Neonatal contactaria amb la família.

P. Per què es punxa el taló si a la mà és més ràpid i menys dolorós?

R. El cribratge neonatal es fa al taló perquè és la zona més segura per obtenir sang capil·lar suficient. Té menys risc de lesionar nervis o tendons que la mà i permet recollir una mostra adequada per a l’anàlisi. A més, seguint la tècnica correcta, el dolor és mínim.

P. Per què no s’inclou la fibrosi quística si la prova es fa, per exemple, als 20 mesos?

R. El marcador bioquímic per a la detecció d’FQ en el cribratge neonatal pot validar-se fins al 30 dies de vida del nadó, passats aquests dies aquest marcador ja no por utilitzar-se per descartar la malaltia. A partir dels 30 dies i fins als 6 mesos s'haurà de fer la prova del test de la suor a la Unitat Clínica d’Expertesa o bé, a partir dels 6 mesos, l’equip de pediatria ha de decidir si s'ha de fer o no segons si hi ha sospita clínica.