Oftalmologia. Otorrinolaringologia: detecció precoç de la hipoacúsia. Tensió arterial

P. Es recomana l’exploració amb ulleres de dues diòptries a la consulta per descartar hipermetropia?

R. La recomanació és no utilitzar-les perquè no aporten informació. L’important és fer un bon test d’agudesa visual i comprovar que l’infant està tranquil i si hi veu bé o no.

P. En cas de no utilitzar les ulleres de dues diòptries, podríem no detectar hipermetropies? O donarien altres símptomes com estrabisme?

R. La hipermetropia és fisiològica a la infància i en valors baixos pot no detectar-se i no té importància. Si hi ha estrabisme és un signe de derivació per se.

P. En el tractament de la dacrioestenosi, si no es resol amb el creixement es deriva als 12 mesos per fer-ne una canalització? Recentment, a un pacient visitat a oftalmologia després de l’any li van indicar antibiòtic tòpic i control als 3 anys. Quin seria el procediment habitual?

R. En un principi si en 12 mesos no s’ha curat, es deriva per sondar. Es valora també si als pares els fa por l’anestesia, aleshores potser s’espera una mica més.

P. Si el lactant presenta una dacriocistitis en context de dacrioestenosi, seria criteri de derivació a oftalmologia en menors d’un any?

R. La dacriocistitis sol ocasionar una cel·lulitis preseptal i cal derivar-la per iniciar el tractament antibiòtic.

P. Si el refractòmetre detecta alguna alteració (astigmatisme, hipermetropia…) recomaneu derivar a l’oftalmòleg sigui quin sigui el valor de diòptries i independentment de l’edat?

R. Els reflectòmetres ja inclouen el criteris de derivació. L’aparell ja detecta si el defecte refractiu és o no normal per l’edat.

P. Fins a quina edat es recomana la utilització del reflectòmetre? Es podria utilitzar en infants més grans amb TEA, per exemple?

R. La indicació és a l’edat de 2 anys, però es pot utilitzar en infants més grans no verbals.

P. L’ús d’atropina al 0.01 o 0.02 % és efectiu per prevenir l’evolució de la miopia?

R. És una opció per evitar la progressió de la miopia.

P. Els nens en tractament amb col·liri d’atropina per problemes d’agudesa visual necessiten d’un informe cardiològic amb ECG previ a l’inici del tractament?

R. No és necessari. L’atropina és utilitzada a concentracions molt baixes en la prevenció de la miopia.

P. Què en penseu de l’ús de l’estenopeic?

R. És molt difícil utilitzar-lo en nens.

P. Las taques fosques que es poden veure a través de l’esclera es deriven sempre?

R. Mai, no tenen traducció clínica.

P. Si es sospita megalocòrnia sense cap altra troballa cal derivar el cas?

R. Sí.

P. Si els pares tenen miopia major, és un criteri per derivar el nen tot i que els optotips surtin correctes?

R. No, l’estàndard de referència per diagnosticar una miopia és l’agudesa visual.

P. Si el nounat prové d’una altra comunitat i no sabem la tècnica del cribratge neonatal, hem de derivar-lo per si de cas?

R. Si té factors de risc de neuropatia auditiva, sí. També es pot consultar al web del Ministeri el cribratge que en fan a la comunitat d’origen.

P. Posem un cas d’exemple: un nadó de 9 mesos amb un estancament ponderal presenta un citomegalovirus quan l’estudiem amb analítica. No sembla que tingui una sordesa perquè respon bé a estímuls i té els potencials evocats del naixement correctes. Caldria derivar-lo a otorrinolaringologia?

R. Si es confirma que és un CMV congènit (per PCR en sang seca), no només per una serologia en sang als 9 mesos (que podria ser adquirida), s’ha de derivar a ORL per fer-ne un seguiment auditiu protocol·litzat per risc d’hipoacúsia tardana, malgrat que hagi passat els PEA al néixer.

Probablement, el CMV que surt a l’analítica és post-natal. Només cal fer seguiment ORL als nadons quan sigui clar que el CMV és congènit.

P. L’AMPA en nens es realitza igual que en adults? Cal determinar el braç control a consulta i al domicili, fer 3 mesures separades de 3 minuts cada una en repòs al matí i al vespre, etc.?

R. Sí, correcte. És important evitar els aparells de canell a pediatria.

P. És incorrecte fer la mesura de la TA estirat a la llitera?

R. Sí, no seria correcte perquè estar estirat modifica la TA.

P. Per a nens de 4 a 6 anys, quants cm ha de tenir el braçal?

R. Per al mesurament precís de la pressió arterial en nens de 4 a 6 anys, la mida del braçalet depèn de la circumferència del braç del pacient. L’amplada del braçalet ha de ser com a mínim el 40 % de la circumferència del braç i la longitud de la bufeta ha de cobrir entre el 80 % i el 100 % de la circumferència del braç.

En termes pràctics, per a nens de 4 a 6 anys, el braçalet pediàtric estàndard sol tenir una amplada d’aproximadament 9 cm i una longitud de 18 cm.

P. Els pacients amb HTA 2 haurien de ser derivats de forma preferent?

R. Es pot consultar l’algoritme a la pàgina 298 del Protocol.

P. Quants hipertensos podrien tenir glomerulonefritis postinfecciosa considerant tants casos de piodermitis que hem tingut?

R. Aproximadament un entre un 5 i un 15 % de nens hipertensos ho són per glomerulonefritis postinfecciosa. Amb l’augment de piodermitis, podem tenir més casos absoluts, però probablement no canvia la proporció estructural de causes d’HTA a pediatria.

P. En relació amb la detecció de patologies de base, com de freqüent és la coartació d’aorta oculta en comparació amb l’estenosi de l’artèria renal?

R. És més freqüent l’estenosi de l’artèria renal. Els percentatges poden variar segons la població i la metodologia diagnòstica.