Lesions no intencionades. Prevenció del consum de tabac. Prematuritat

P. Quina seria l’activitat que podríem fer en un institut perquè sigui cost-efectiva per als adolescents perquè no s’iniciïn en el consum de tabac? Si una xerrada no és cost-efectiva no serveix per motivar-los. Què podem fer?

R. Idealment, podríem ajudar el professorat a implantar un programa preventiu d’efectivitat demostrada, com “Classe sense fum”: https://xtec.gencat.cat/ca/alumnat/benestar/prevencio-del-consum-de-substancies-addictives/substancies/classe-sense-fum/.

P. L’acció de treball grupal entrenant l’habilitat social enfront del tabac pot ser efectiva amb la presència del tutor del grup classe i la continuïtat en les tutories?

R. Sí, sempre que la dosi sigui suficient. Amb una única sessió, és probable que no n’hi hagi prou.

P. En relació amb el consens de suplementació de ferro en prematurs de més de 35 setmanes de gestació (SG). S'ha d’efectuar de manera sistemàtica els primers 6 mesos?

R. Els nadons prematurs de més de 35 setmanes de gestació tenen un risc elevat de dèficit de ferro a causa de menors reserves en néixer i un creixement postnatal ràpid, amb aparició freqüent de la deficiència en els primers 2-3 mesos si no pren suplements. Les recomanacions de l'American Academy of Pediatrics (AAA) indiquen suplementació sistemàtica amb ferro oral (2 mg/kg/dia) en nadons prematurs alimentats amb llet materna des del primer mes de vida, però no hi ha consens clar sobre la durada òptima; la majoria de guies suggereixen mantenir la suplementació almenys durant els primers 6 mesos, i alguns experts l'estenen fins als 12 mesos si persisteixen factors de risc o la dieta no garanteix una aportació suficient.

Bibliografia

1. Iron Homeostasis Disruption and Oxidative Stress in Preterm Newborns. Raffaeli G, Manzoni F, Cortesi V, et al. Nutrients. 2020;12(6):E1554. doi:10.3390/nu12061554.

2. Iron Deficiency in the First 6 Months of Age in Infants Born Between 32 and 37 Weeks of Gestational Age. Uijterschout L, Domellöf M, Abbink M, et al. European Journal of Clinical Nutrition. 2015;69(5):598-602. doi:10.1038/ejcn.2014.217.

3. Effect of Low-Dose Iron Supplementation on Early Development in Breastfed Infants: A Randomized Clinical Trial.Svensson L, Chmielewski G, Czyzewska E, et al. JAMA Pediatrics. 2024;178(7):649-656. doi:10.1001/jamapediatrics.2024.1095.

P. Donem un suplement amb vitamines del complex B a l'alta del prematur? Quant de temps?

R. La suplementació rutinària amb vitamines del complex B (incloent-hi folat i B12) no està universalment recomanada en tots els nadons prematurs, però pot ser considerada en aquells amb risc de dèficit (per exemple, alimentació exclusiva amb fórmula no fortificada, antecedents materns de dèficit, o situacions de malabsorció). Les pautes actuals indiquen que els protocols d’alimentació habituals proporcionen nivells adequats de vitamines B, tot i que el monitoratge és aconsellable en casos seleccionats.

Bibliografia

1. Vitamin and Mineral Supplementation Practices in Preterm Infants: A Survey of Australian and New Zealand Neonatal Intensive and Special Care Units. Oliver C, Watson C, Crowley E, et al. Nutrients. 2019;12(1):E51. doi:10.3390/nu12010051.

2. Enteral Iron Supplementation in Preterm or Low Birth Weight Infants: A Systematic Review and Meta-Analysis. Manapurath RM, Gadapani Pathak B, Sinha B, et al. Pediatrics. 2022;150( Suppl 1):e2022057092I. doi:10.1542/peds.2022-057092I.

3. Iron Supplementation in Preterm and Low-Birth-Weight Infants: A Systematic Review of Intervention Studies. McCarthy EK, Dempsey EM, Kiely ME. Nutrition Reviews. 2019;77(12):865-877. doi:10.1093/nutrit/nuz051.

P. A partir de quina prematuritat cal administrar ferro? Es recomanen controls d’Hb amb quina freqüència?

R. La suplementació amb ferro en nadons prematurs s’ha de considerar segons l’edat gestacional i el pes en néixer. S’ha de començar la suplementació amb ferro en tots els nadons prematurs (menys de 37 setmanes), especialment en aquells amb menys de 32 setmanes d’edat gestacional o amb baix pes en néixer (menys de 1.500 g), ja que el risc de dèficit de ferro és més alt en aquests grups. La pràctica habitual, segons la recomanació de l’American Academy of Pediatrics, és iniciar la suplementació a partir de les 2-4 setmanes de vida en nadons prematurs alimentats amb llet materna, amb una dosi de 2-4 mg/kg/dia de ferro elemental.

El monitoratge dels nivells d’Hb s’ha d’individualitzar, però s’aconsella de manera rutinària entre 3 i 6 mesos si els nivells són correctes (més de 12). En casos de prematuritats molt extremes o partint d’infants anèmics aquests controls s’han d’individualitzar.

La bibliografia és la mateixa que en apartats previs.

P. El ferro s’ha d’administrar fins i tot a prematurs tardans?

R. Sí, la suplementació amb ferro i el monitoratge de l’hemoglobina s’han de recomanar en nadons prematurs tardans (34–36 setmanes d’edat gestacional). La literatura demostra que aquests infants tenen un risc elevat de dèficit de ferro i anèmia, amb una prevalença significativa a les 6 setmanes i als 4–6 mesos si no reben suplementació. Milloren el neurodesenvolupament si s’administra en els primers 6 mesos de vida.

Bibliografia

1.Predictive Factors of Iron Depletion in Late Preterm Infants at the Postnatal Age of 6 Weeks.

Akkermans MD, Uijterschout L, Abbink M, et al. European Journal of Clinical Nutrition. 2016;70(8):941-6. doi:10.1038/ejcn.2016.34.

2.Iron Deficiency in the First 6 Months of Age in Infants Born Between 32 and 37 Weeks of Gestational Age.Uijterschout L, Domellöf M, Abbink M, et al. European Journal of Clinical Nutrition. 2015;69(5):598-602. doi:10.1038/ejcn.2014.217.

3.Neurological Development and Iron Supplementation in Healthy Late-Preterm Neonates: A Randomized Double-Blind Controlled Trial. Luciano R, Romeo DM, Mancini G, et al. European Journal of Pediatrics. 2022;181(1):295-302. doi:10.1007/s00431-021-04181-1.

4.The Effect of Iron Supplementation in Preterm Infants at Different Gestational Ages. Ruan S, Li J, Xiong F, et al. BMC Pediatrics. 2024;24(1):530. doi:10.1186/s12887-024-04996-5.

P. Podeu dir alguna cosa dels suplements polivitamínics?

R. L’evidència actual sobre l’ús de suplements polivitamínics en nadons prematurs, incloent-hi prematurs tardans, mostra que la suplementació amb múltiples micronutrients o polivitamínics pot millorar lleugerament el creixement ponderal i lineal durant l’ingrés hospitalari, però no s’ha demostrat un impacte clar en la prevenció de dèficits nutricionals a llarg termini ni en el desenvolupament neurocognitiu.

Bibliografia

1. Enteral Multiple Micronutrient Supplementation in Preterm and Low Birth Weight Infants: A Systematic Review and Meta-Analysis. Kumar M, Chowdhury R, Sinha B, et al. Pediatrics. 2022;150(Suppl 1):e2022057092N. doi:10.1542/peds.2022-057092N.

2. Enteral Micronutrient Supplementation and Neurodevelopmental Outcomes in Preterm or Low Birth Weight Infants: A Systematic Review and Meta-Analysis. Liu Y, Jin S, Zhang G, Chen T, Huang S. Maternal & Child Nutrition. 2025;21(1):e13756. doi:10.1111/mcn.13756.

3. Multi-Nutrient Fortification of Human Milk for Preterm Infants. Brown JV, Lin L, Embleton ND, Harding JE, McGuire W. The Cochrane Database of Systematic Reviews. 2020;6:CD000343. doi:10.1002/14651858.CD000343.pub4.

P. Es necessari derivar al CDIAP en >35 SG ? Cal en tots els casos o s'ha d'individualitzar?

R. Hi ha discussió sobre aquest tema.

La derivació sistemàtica al Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) de tots els nadons prematurs amb més de 35 setmanes de gestació no és necessària; la derivació s’ha d’individualitzar segons el cas, valorant el grau de risc de neurodesenvolupament, la presència de complicacions neonatals i els resultats de la vigilància del desenvolupament.

La majoria de prematurs moderats i tardans (més de 32 setmanes) són seguits en l’atenció primària, on s’ha de fer una vigilància i cribratge del desenvolupament en cada visita, utilitzar eines estandarditzades i valorar la derivació si s’identifiquen signes d’alerta, factors de risc o preocupació familiar.

Bibliografia

1. Primary Care Framework to Monitor Preterm Infants for Neurodevelopmental Outcomes in Early Childhood. Davis BE, Leppert MO, German K, Lehmann CU, Adams-Chapman I. Pediatrics. 2023;152(1):e2023062511. doi:10.1542/peds.2023-062511.

2. Promoting Optimal Development: Identifying Infants and Young Children With Developmental Disorders Through Developmental Surveillance and Screening. Lipkin PH, Macias MM. Pediatrics. 2020;145(1):e20193449. doi:10.1542/peds.2019-3449.

3. Trends in Pediatricians' Developmental Screening: 2002-2016. Lipkin PH, Macias MM, Baer Chen B, et al. Pediatrics. 2020;145(4):e20190851. doi:10.1542/peds.2019-0851.

4. Approach to Developmental Screening and Surveillance in Young Children. Koopman JJ, Fiore DC, Thiele K. American Family Physician. 2025;112(1):55-61.

P. A partir de quina edat gestacional és recomanable que vagin al CDIAP, independent del risc neurològic?

R. No depèn de l’edat, sinó del risc neurològic, necessitat d’iniciar teràpia per lesió neurològica, necessitat de vincular els pares, l’angoixa parental, etc. Segons l’AAP la derivació sistemàtica al Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP), independentment del risc neurològic, es recomana per als nadons nascuts amb menys de 28 setmanes d’edat gestacional. Aquesta indicació es basa en el risc molt elevat de discapacitats del neurodesenvolupament en els infants extremadament prematurs (menys de 28 setmanes), tal com estableix el marc de seguiment de l’American Academy of Pediatrics. En els nadons nascuts entre 28 i 31 setmanes, la derivació sistemàtica pot ser considerada, especialment si hi ha complicacions neonatals addicionals, ja que el risc de paràlisi cerebral i discapacitat intel·lectual continua essent alt.

P. Als nadons prematurs, se’ls ha de derivar a nefrologia per risc de nefrònia i per prevenció de malaltia renal crònica (MRC)?

R. Els nadons prematurs nascuts amb menys de 32 setmanes d’edat gestacional han de ser valorats pel servei de nefrologia durant la infància, perquè presenten una nefrogènesi interrompuda, amb una reducció del nombre de nefrons que augmenta el risc de malaltia renal crònica (MRC) i hipertensió des de la infància fins a l’edat adulta. Diversos estudis mostren que aquests infants tenen alteracions precoces de la funció renal, com baix filtrat glomerular i nivells elevats de cystatina C, i fins a un 53% dels nascuts extremadament prematurs (menys de 28 setmanes) presenten signes d’MRC als 2 anys.

Bibliografia

1. Kidney Health Monitoring in Neonatal Intensive Care Unit Graduates: A Modified Delphi Consensus Statement. Starr MC, Harer MW, Steflik HJ, et al. JAMA Network Open. 2024;7(9):e2435043. doi:10.1001/jamanetworkopen.2024.35043.

2. Kidney Health Outcomes in Children Born Very Prematurely Compared to Full-Term Counterparts: A Systematic Review and Meta-Analysis. Dokousli V, Stoimeni A, Gkiourtzis N, et al. Pediatric Nephrology (Berlin, Germany). 2025;10.1007/s00467-025-06797-z. doi:10.1007/s00467-025-06797-z.

3. KDIGO 2024 Clinical Practice Guideline for the Evaluation and Management of Chronic Kidney isease.

Kidney International. 2024;105(4S):S117-S314. doi:10.1016/j.kint.2023.10.018.

P. Què fer quan el prematur creix massa de pressa amb lactància materna exclusiva?

R. En la majoria de casos, el guany ponderal accelerat en nadons prematurs amb lactància materna exclusiva no s’associa a efectes adversos a llarg termini, però cal mantenir la vigilància per descartar síndromes d’hipercreixement o alteracions endocrinològiques/genètiques si hi ha altres signes clínics.

P. Quines recomanacions podem fer a aquells prematurs que tenen germans en edat escolar? Molts pares pregunten si és pertinent que els germans deixin d'anar a la llar d’infants.

R. No hi ha cap recomanació formal que els germans en edat escolar o guarderia hagin de deixar d'assistir-hi per protegir el nounat prematur, fins i tot en el cas de prematurs d'alt risc, com aquells amb displàsia broncopulmonar o nascuts abans de les 32 setmanes. No obstant això, els pares han de ser informats del major risc d'infeccions respiratòries greus en prematurs, especialment durant la temporada de virus respiratori sincicial (VRS) i altres infeccions virals freqüents en entorns escolars i de guarderia. Es recomana extremar les mesures d'higiene a la llar, com el rentat freqüent de mans, evitar el contacte amb persones malaltes i limitar l'exposició del prematur a ambients concorreguts quan sigui possible. A més, s'ha de considerar la immunització contra el VRS amb nirsevimab en el prematur si compleix criteris, segons les guies actuals i l'aprovació de la FDA als Estats Units per a la prevenció de malaltia greu per VRS en nounats i lactants vulnerables.

Bibliografia

1. Daycare Attendance Is Linked to Increased Risk of Respiratory Morbidities in Children Born Preterm With Bronchopulmonary Dysplasia. McGrath-Morrow SA, Agarwal A, Alexiou S, et al. The Journal of Pediatrics. 2022;249:22-28.e1. doi:10.1016/j.jpeds.2022.06.037.

2. Primary Care Framework to Monitor Preterm Infants for Neurodevelopmental Outcomes in Early Childhood. Davis BE, Leppert MO, German K, Lehmann CU, Adams-Chapman I. Pediatrics. 2023;152(1):e2023062511. doi:10.1542/peds.2023-062511.

P. S’ha de fer un electroencefalograma (EEG) de rutina?

R. No, sols si hi ha alteracions clíniques o malaltia hipòxica isquèmica en néixer o hi ha convulsions durant l’ingrés.

Bibliografia

1. Can EEG Accurately Predict 2-Year Neurodevelopmental Outcome for Preterm Infants?.

Lloyd RO, O'Toole JM, Livingstone V, Filan PM, Boylan GB. Archives of Disease in Childhood. Fetal and Neonatal Edition. 2021;106(5):535-541. doi:10.1136/archdischild-2020-319825.

2. Prognostic Accuracy of Electroencephalograms in Preterm Infants: A Systematic Review.

Fogtmann EP, Plomgaard AM, Greisen G, Gluud C. Pediatrics. 2017;139(2):e20161951. doi:10.1542/peds.2016-1951.

3. Neonatal EEG and Neurodevelopmental Outcome in Preterm Infants Born Before 32 weeks.

Périvier M, Rozé JC, Gascoin G, et al. Archives of Disease in Childhood. Fetal and Neonatal Edition. 2016;101(3):F253-9. doi:10.1136/archdischild-2015-308664.

4. Prognostic Value of EEG in Very Premature Newborns. Le Bihannic A, Beauvais K, Busnel A, de Barace C, Furby A. Archives of Disease in Childhood. Fetal and Neonatal Edition. 2012;97(2):F106-9. doi:10.1136/adc.2010.204735.