Infants nouvinguts. Prevenció consum alcohol i altres drogues. Activitat física. Alimentació

P. Quants dies o setmanes han de passar un cop arriba un nen d’un país amb malària per pensar que pot estar afectat si té febre?

R. Hauríem de tenir-ho en compte fins a un any després de l’arribada.

P. Als infants vacunats amb BCG que procedeixen de països amb TBC d’alta prevalença també caldria fer-los la prova de la tuberculina?

R. Sí, perquè la BCG protegeix els infants i lactants de formes greus de tuberculosi, però més enllà perd efectivitat, per això està indicat fer-la. Ara bé, amb la prova de la tuberculina actual podem tenir falsos positius si estan vacunats. Si disposem de tests d’IGRA (Quantiferon o altres) seria preferible fer aquestes proves perquè no presenten aquesta inespecificitat.

P. La derivació a infeccioses per estudi en cas d’eosinofília és amb eosinofílies de qualsevol grau o a partir de moderades?

R. Primer el criteri seria que hi hagi dues determinacions d’eosinofília. Si surt una eosinofília de 1000 es recomana esperar uns mesos i repetir-la. Si surt més de 1000 sí que es recomana derivar sempre. En casos lleus es pot fer un control al cap d’uns mesos i decidir aleshores si cal derivar.

P. S’ha de fer cribratge de paràsits per serologia en nens de qualsevol edat?

R. Atès que durant els primers mesos de vida hi pot haver interferència d’anticossos materns, en un lactant menor de 12 mesos asimptomàtic i sense alteracions analítiques podríem esperar que tingués més d’un any per fer l’estudi serològic. I si es fes abans d’aquesta edat i sortís positiu, caldria tenir en compte la possibilitat que fossin anticossos materns (si fos negatiu no caldria repetir-lo).

Un altre context és el dels menors immunodeprimits, que poden no tenir resposta d’anticossos, però són casos molt excepcionals. En aquests casos recomanaria realitzar l’estudi en atenció especialitzada.

P. A les persones que viatgen a Sud-amèrica freqüentment i durant períodes llargs per visitar familiars, cada quant se’ls hauria de fer la serologia Chagas?

R. Avui dia hi ha països amb molt control vectorial, per això, normalment en adults, si s’ha fet un cop no està indicat repetir-la. Si és una persona que viatja un mes cada any, potser es podria repetir la serologia cada 5 anys, sobretot pensant en la població infantil. De totes maneres, les guies només recomanen repetir l’estudi en estades de més de 6 mesos.

P. En cas d’estrongiloides, seria adequat fer una dosi única d’ivermectina i no confirmar l’erradicació (si és immunocompetent)?

R. No, es recomana sempre fer el control serològic als 12 mesos per comprovar que ja és negatiu. Si la serologia persisteix positiva o no hi ha hagut una disminució significativa, s’ha de valorar que hagi estat un fracàs terapèutic o que la serologia sigui positiva per una reacció creuada amb un altre helmint.

P. Què hauríem de fer si no aporten carnet o comenten que el nen porta el calendari vacunal complet segons el país d’origen però no aporten documentació?

R. Si no aporten carnet vacunal s’ha de realitzar una vacunació completa, seguint les pautes de rescat corresponents a cada edat per als no immunitzats. Actualment el Manual de vacunacions de Catalunya només recomana un estudi serològic previ per a l’hepatitis A (IgG) i l’hepatitis B (el protocol de nens nouvinguts inclou el cribratge serològic de l’hepatitis B [AgHBs, anti-HBs, anti-HBc]. Tots els nens amb marcadors negatius d’infecció s’han de vacunar).

També seria recomanable fer la serologia enfront de la varicel·la (IgG) per decidir si cal vacunar o no, ja que molts infants han passat la infecció de forma natural.

P. S’ha de fer un estudi de paràsits en femta a tots els infants encara que siguin asimptomàtics?

R. Sí, es recomana fer un estudi de paràsits en femta (una mostra) amb l’objectiu de detectar protozous. Els concentradors comercials no són útils per fer l’estudi d’helmints i per tant tampoc estan indicats per a l’estudi d’eosinofília.

P. Si la PCR per Plasmodium és positiva, on l’hem d’enviar?

R. A una unitat de salut internacional. Si en el moment d’obtenir el resultat, contactem amb el pacient i refereix símptomes (febre, vòmits, mal estat general...) cal derivar a urgències o al centre de salut internacional de forma urgent —si estem dins l’horari laboral— especificant el resultat de la prova.

P. Hi ha CAPs en què el 40 % dels infants o les seves famílies provenen de països de baixa renda. Una gran majoria viatgen gairebé tots els estius al seu país d’origen. Aplicaríem el protocol després de cada viatge?

R. No hi ha guies clarament definides en aquest sentit. Nosaltres recomanem un estudi amb prova de tuberculina i coproparasitològic per a estades de menys d’un mes, i afegir una analítica amb serologia Strongyloides (+/- Schistosoma i +/- Trypanosoma cruzi, segons l’àrea geogràfica en cada cas) per a estades de menys de 6 mesos. Això aplica per a asimptomàtics; en simptomàtics hauríem de valorar individualment segons la sospita diagnòstica.

P. No s’introdueix el grau de l’alcohol que pren, tractem igual una beguda de 6 graus que una que en té més?

R. En aquesta eina de cribratge —com que és per a edats molts joves i el consell ha de ser que no haurien de beure —la graduació no està indicada perquè qualsevol consum és un risc.

Si es detecta que la persona fa un consum de risc sí que és recomanable explorar si hi ha patrons de consum intensiu. Es considera consum intensiu d’alcohol (binge drinking) quan es consumeix per sobre de les quantitats indicades a la taula, tenint en compte l’edat i el sexe, i que, com més freqüència, més risc.

P. Quant exercici es considera excessiu en un infant? N’hi ha que fan esport individual de competició i fan 4 hores al dia d'entrenaments.

R. No hi ha un número màgic d’hores en aquest cas (depèn de l’edat, la maduració, el tipus d’esport, les fases de la temporada, etc.), però quan l’entrenament és molt intens i ocupa tantes hores que causa que l’infant dormi pitjor, estigui més cansat, acumuli lesions o gairebé no tingui temps per a res més, aleshores ja parlem d’excés. Fins i tot en la competició cal preservar el descans, el joc lliure i el benestar emocional.

P. S’aconsella l’aigua de l’aixeta?

R. Exacte, en els municipis on l’aigua és potable, és el recomanable.