Contacte
00:00:00 Presentació de la sessió. Blanca Prats i Anna Soler
00:01:18 Desenvolupament físic. Creixement i pubertat. Montse Amat
00:30:19 Avaluació del pes i estat nutricional. Perímetre cranial. Cristina Bonjoch
00:49:10 Preguntes i respostes desenvolupament físic.
00:55:46 Aspectes ètics i legals en pediatria. Montserrat Esquerda
01:49:08 Preguntes i respostes aspectes ètics i legals.
Sisena sessió del Programa formatiu sobre el Protocol d’activitats preventives i de promoció de la salut a l’edat pediàtrica, Créixer amb Salut, realitzada el dia 3 de juliol de 2025. Es revisa el capítol de Desenvolupament físic i el darrer bloc del Protocol dedicat als Aspectes ètics i legals.
3 de juliol de 2025
Preguntes i respostes
P. Si hi ha adrenarquia i acceleració de la velocitat de creixement tampoc és considera pubertat avançada? Quines proves hauríem de fer en aquest cas?
R. No es considera pubertat avançada si no hi ha botó mamari ni augment testicular. Les proves són les mateixes: fer l'analítica i calcular l'edat òssia.
P. En els noms que neixen amb botó mamari, quin marge hem de donar per derivar o fer alguna actuació? O no és precís fer l'estudi i ja s'autolimitarà?
R. En principi no s'ha de fer l'estudi, ja que habitualment als 2 anys desapareix. Si a partir dels 2 anys encara es manté, sí que s'ha de derivar.
P. La prematuritat impacta igual que el baix pes per edat gestacional en el desenvolupament puberal o del creixement?
R. Si no és un prematur amb baix pes per edat gestacional, en principi no. Tot i que hi ha casos de noms molt prematurs en què no s'ha calculat l'impacte.
P. L'aparició del pèl moixí en un noi adolescent, a quin moment del creixement correspon? Seria el mateix moment en què és fa el canvi de veu?
R. És molt variable. El pèl facial fora de l'àrea del bigoti, el que seria la barba, és un canvi molt tardà. Però a l'àrea del bigoti és molt variable, ja que hi ha infants que tenen sentit haver començat la pubertat.
P. A la caixa d'eines hi ha una calculadora d'edat òssia. És possible posar la radiografia del pacient perquè la calculadora n'interpreta l'edat òssia?
R. No, pots anar comparant, però no pots pujar la imatge directament.
P. Què hauríem de fer en el cas d'una nena de 4 mesos amb pèl púbic?
R. L'adrenarquia amb 4 mesos és millor derivar-la, ja que és poc freqüent en aquesta edat. Es faria l'analítica com en els altres casos d'adrenarquia i es calcularia l'edat òssia, i segons el cas caldria valorar-ne el cariotip o fer altres proves.
P. És convenient moderar el consum de soja en nens amb micropenis o hipogonadisme?
R. No hi ha cap recomanació sòlida sobre això, ni s'ha demostrat que pugui ser la causa o que afecti en cas d'un micropenis o hipogonadisme diagnosticat.
P. Si ve una noia –amb 12, 13 o 14 anys– a demanar l'anticoncepció d'emergència i després ho diu als pares i ells i retreuen l'actitud per no haver-los dit res. Què hauríem de contestar? Quina hauria de ser la nostra resposta?
R. És una pregunta complexa per un factor associat i és que l'edat de consentiment sexual és als 16 anys. Aquí hi hauria dos factors a valorar: l'acte mèdic de dispensar medicació a una menor i l'edat de consentiment sexual. Sempre hem de valorar els riscos de la medicació –en aquest cas, tot i ser una menor, seria risc baix i s'ha de ponderar si donar-lo o no. En tot cas, cal valorar que la menor sigui prou madura per prendre aquesta decisió i deixar-ne constància a la història clínica electrònica. Però aquí entra el segon factor: l'edat de consentiment sexual és als 16 anys (amb una clàusula d'exempció per proximitat d'edat i maduresa) i això genera més controvèrsia. No ens pertoca anar a preguntar l'edat de la parella ni la valoració de la proximitat per edat o maduresa. Davant del dubte sempre és pot consultar al comitè d'ètica.
P. Podem visitar a infants majors de 12 anys sense cap adult? Que vinguin només a posar-se vacunes, fer cures o revisions? Hem de trucar als pares per informar-los?
R. Aquí hem de valorar diversos aspectes: si és un menor prou madur per entomar la situació, si és una situació de baix risc (p. ex. si són cures bàsiques) i després cal tenir en compte la situació del menor (p. ex. si és un menor migrat que ha viatjat sol i ara els demanem que vingui acompanyat a la consulta). Un altre cas diferent seria el de menors que es volen vacunar sabent que els pares s'hi neguen. Si considerem que és prou madur i és de baix risc, i ho fem, hem de preveure les complicacions i notificar-ho i deixar-ho ben anotat a la història clínica.
P. Si una noia de 15 anys inicia el consum d'alguna droga, l'equip de pediatria n'ha de mantenir la confidencialitat?
R. Com en tota decisió cal valorar el risc de la decisió, que en cas de consum de tòxics sí que hauria risc i aleshores hauríem de treballar amb el menor com i quan ho diem als pares, perquè tampoc podrem iniciar cap procés terapèutic per aquest consum de risc. Una bona pràctica seria dir als menors, abans de parlar res, que el que expliqui a la consulta serà confidencial excepte si és de risc. Contràriament al que podríem pensar normalment, sí que ho expliquen així és pot treballar com i quan ho diu als pares.
P.En casos de menors de 13 anys amb un test d'embaràs positiu i relacions sexuals sense protecció, com hauríem d'actuar?
R. Recordem que l'edat de consentiment sexual és als 16 anys, amb la qual cosa cal almenys notificar-ho als serveis de protecció o, si hi ha indicis de delicte, notificar-ho a la Fiscalia. Un embaràs en una edat tan primerenca seria una situació amb risc suficient perquè els pares en segueixen coneixedors o, en tot cas, als serveis de protecció de menors.