En el marc del projecte europeu RECETAS, s’ha dut a terme un assaig clínic aleatoritzat en diferents contextos internacionals per avaluar l’efectivitat de la prescripció social basada en la natura per reduir la soledat. Els resultats, publicats a la revista científica The Lancet Regional Health – Europe (https://doi.org/10.1016/j.lanepe.2026.101821), aporten noves evidències sobre el potencial d’aquest tipus d’estratègies comunitàries per millorar el benestar social i emocional de la població.
L´Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha liderat aquest estudi , que ha comptat amb la participació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) i la Universitat de Vic, així com de professionals de la Subdirecció General d’Addiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques (SGAVIHV) i de la Subdirecció General de Promoció de la Salut (SGPS). Tanmateix hi han participat professionals dels Serveis Regionals de Promoció de la Salut de les Subdireccions Regionals de la Catalunya Central i de Barcelona de l’ASPCAT, que han format part de l’equip investigador internacional.
El projecte RECETAS va començar l’any 2021 i ha estat finançat pel programa Horizon 2020 de la Comissió Europea. El projecte ha comptat amb un consorci de 13 institucions de 9 països. A més de la província de Barcelona, la intervenció s’ha pilotat a les ciutats de Cuenca (Equador), Hèlsinki (Finlàndia), Marsella (França), Melbourne (Austràlia) i Praga (República Txeca), amb la participació activa de professionals de l’atenció primària, entitats comunitàries i administracions públiques.
En aquest estudi s’ha avaluat l’efectivitat de Friends in Nature (FiN), una intervenció grupal de prescripció social basada en la natura desenvolupada en el marc del projecte RECETAS. La intervenció combina activitats en espais naturals de proximitat amb dinàmiques grupals orientades a reforçar les relacions socials, el sentiment de pertinença i l’empoderament personal.
Tal com assenyala ISGlobal, la soledat es considera cada cop més un problema de salut pública rellevant, amb conseqüències tant per a la salut física com per a la salut mental. Només a la ciutat de Barcelona, unes 100.000 persones es veuen afectades per la soledat.
En l’assaig hi han participat 320 persones adultes que manifestaven sentiments de soledat i que residien en 12 barris amb nivells socioeconòmics baixos de la província de Barcelona. Les persones participants van ser assignades aleatòriament a una de dues modalitats de prescripció social basada en la natura: un programa grupal de nou setmanes conduït per facilitadors o bé una modalitat de derivació a activitats comunitàries ja existents al territori.
Els resultats mostren que ambdues modalitats van aconseguir reduccions significatives dels nivells de soledat. Al cap de tres mesos, la reducció mitjana observada va ser del 10,5 %, i aquesta millora es va mantenir i va augmentar progressivament fins al 16,8 % després d’un any de seguiment.
L’anàlisi també indica que la intervenció grupal va generar beneficis especialment rellevants entre les persones que presentaven nivells més elevats de soledat i un menor benestar emocional a l’inici de l’estudi. En aquests casos, el model grupal va resultar més eficaç que la simple derivació a activitats comunitàries.
L’estudi posa de manifest que la soledat constitueix un important repte de salut pública, associat a pitjors resultats en salut, i que requereix respostes integrals que abordin els seus determinants socials, comunitaris i ambientals. En aquest context, la prescripció social basada en la natura emergeix com una estratègia prometedora per connectar les persones amb els actius comunitaris, els espais verds i les oportunitats de participació significativa.