Contacte
Les paparres són àcars que parasiten externament diversos mamífers, aus i rèptils –tant salvatges com domèstics– i també poden picar les persones. Son hematòfagues, és a dir, necessiten xuclar sang de la persona o animal per alimentar-se i completar el seu cicle biològic.
Hi ha més de 1.000 espècies descrites arreu del món i es classifiquen en dos grups, segons la duresa de la cutícula o membrana que els revesteix el cos: les toves (família Argasidae) i les dures (família Ixodidae). Les que poden afectar més les mascotes i l’ésser humà són les dures.
L’aspecte de les paparres varia segons l’espècie, l’estadi de desenvolupament (les larves poden ser tan petites com un cap d’agulla i les femelles adultes tan grans com una mongeta) i el grau d’alimentació (són més planes quan no s’han alimentat i més arrodonides quan l’abdomen és ple).
Cicle de vida
Les paparres passen per quatre estadis de maduració durant el seu cicle biològic: ou, larva, nimfa i adult. El cicle complet dura habitualment 2-3 anys, però pot ser més curt en funció de l’espècie i si les condicions ambientals són favorables. Una paparra pot desenvolupar-se completament sobre un mateix hoste o pot tenir dos o tres hostes diferents (és el més freqüent en les espècies de paparres presents a Europa).
Necessiten alimentar-se de sang d’un hoste per passar a l’estadi següent i completar el seu cicle biològic. Les fases de nimfa i adult són les etapes on les paparres poden atacar les persones i transmetre malalties.
On viuen
N’hi ha arreu del món. Es troben principalment on abunda la vegetació i habiten animals silvestres, en entorns rurals i als boscos. També es poden trobar a zones cobertes d’herba en espais urbans, generalment associades a la presència d’animals domèstics.
Acostumen a buscar un lloc adequat en la vegetació i esperen fins que passi un possible hoste al qual accedeixen per contacte directe. Un cop a l’hoste, busquen una zona adequada per picar i alimentar-se.
Algunes espècies s’han adaptat a viure a l’interior dels caus dels seus hostes o en construccions humanes, com les granges, gosseres o els estables.
Prefereixen les temperatures càlides i la humitat, per això estan més actives des de la primavera fins a la tardor, sobretot a l’estiu.
En general, les picades de les paparres no són perilloses i només provoquen una lesió local lleu. Però, en alguns casos, poden transmetre agents infecciosos mentre s’alimenten i causar malalties com la febre botonosa, la malaltia de Lyme, la febre recurrent, l’encefalitis transmesa per paparres, la babesiosi, la tularèmia o la febre hemorràgica de Crimea-Congo, entre d’altres.
Materials descarregables
-
Recomanacions per prevenir les malalties transmeses per paparres
(Obre en una nova finestra)
(Document informatiu)
-
Paparres? Que no se t'enganxin!
(Cartell A3)
Protegir-se de les paparres en activitats a l'aire lliure
Si practiqueu senderisme, acampada, caça o altres activitats en contacte amb la natura, o viatgeu a zones endèmiques de malalties transmeses per paparres, és important que conegueu aquestes recomanacions:
Abans de sortir
- Vestiu-vos amb màniga llarga i pantalons llargs, preferiblement de color clar (d’aquesta manera serà més fàcil comprovar si teniu alguna paparra a sobre).
• Porteu botes tancades i mitjons (procurant que cobreixin la part inferior dels pantalons). Eviteu les sandàlies o sabates - Si opteu per utilitzar un repel·lent, llegiu atentament les instruccions d'ús, eviteu el contacte directe amb mans i mucoses, i no l'apliqueu sobre ferides. Eviteu l’aplicació de repel·lents en infants menors de dos anys. En cas de dubte, consulteu el vostre pediatre.
- Si sortiu amb la vostra mascota, és convenient que li apliqueu un antiparasitari extern que repel·leixi les paparres. Consulteu-ho amb el vostre veterinari.
A la natura
- Sempre que sigui possible, camineu pel mig dels camins.
- Eviteu el contacte amb zones amb vegetació espessa, amb herba alta i plenes de fullaraca.
Quan torneu
- Examineu-vos acuradament tot el cos per detectar si us ha picat alguna paparra. La dutxa és un bon moment. Si cal, utilitzeu miralls per veure bé totes les parts del cos. Reviseu sobretot
- el cap i el coll,
- els plecs corporals (aixelles, engonals, darrere dels genolls, etc.),
- dins i fora de les orelles,
- dins el melic i al voltant de la cintura.
- No oblideu revisar els infants.
- Reviseu amb cura les vostres mascotes, sobretot:
- dins i fora les orelles
- al voltant dels ulls
- el coll i el clatell
- entre els dits de les extremitats
- al voltant de la base de la cua
- Reviseu l'equipament que hagueu dut durant la jornada a l'exterior (motxilles, jaquetes, etc.), i renteu la roba i l'equip amb aigua calenta. Amb aigua freda o a temperatura mitjana no n'hi ha prou per matar les paparres.
AMUNTRecomanacions per a professionals que treballen en contacte amb la natura o amb animals
Si desenvolupeu la vostra activitat professional en contacte amb la natura o amb animals, extremeu les mesures per evitar la picada:
- Utilitzeu guants i roba protectora durant la manipulació dels animals.
- Procureu eliminar o controlar les infestacions per paparres en els animals i en els espais on es troben (gosseres, estables, etc.)
Podeu consultar la Relació de biocides autoritzats per al control de paparres del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat
Aquestes recomanacions s'adrecen especialment als següents tipus de treballadors:
- ramader, pastor, pagès, treballador de granja o d’escorxador
- treballador forestal, guarda, agent del Servei de Protecció de la Natura, personal de les agrupacions de defensa forestal
- veterinari, enginyer agrònom, enginyer forestal
- treballador de centres de protecció i/o recuperació d’animals
- treballador d’altres activitats en contacte estret amb la natura
Què cal fer quan una paparra s'adhereix a una persona (o a un animal)
En el cas que una paparra infectada s’adhereixi a una persona (o a un animal), necessita algunes hores per transmetre l’agent infecciós, per això és molt important treure-la tan aviat com es detecti.
Tot i que actualment hi ha descrites moltes malalties transmeses per aquests àcars, la majoria de paparres no són portadores d’organismes patògens. En cas que estiguessin infectades, si s’extreuen de manera ràpida i adequada és molt probable que la infecció no es transmeti. És preferible que l'extregui un professional sanitari.
Si ho heu de fer vosaltres mateixos:
- Eviteu els remeis tradicionals com l’aplicació d’oli, alcohol, petroli o calor.
- S’han de fer servir unes pinces romes i punta fina (si no en disposeu, podeu desprendre-la amb els dits utilitzant guants fins). Subjecteu-la fermament el més a prop possible de la pell i estireu suaument cap amunt, de manera contínua però sense forçar. Eviteu fer tracció o rotació.
- Procureu no aixafar-la ni trencar-la.
- Embolcalleu la paparra amb paper higiènic i llenceu-la al vàter.
- Netegeu-vos bé la ferida amb aigua i sabó, i apliqueu-vos un antisèptic (povidona iodada, clorhexidina, alcohol...).
- En acabar, renteu-vos bé les mans.
- Eviteu gratar-vos la zona de la ferida.
Si en el decurs d’un mes després de la picada apareix febre, erupció a la pell o algun altre malestar, cal que us adreceu al centre de salut més proper i expliqueu que us va picar una paparra (informeu el personal mèdic quan i on).
Enllaços d'interès
Malalties transmeses per paparres. European Centre for Disease Prevention and Control (ECDC) (pàgina en anglès)
Paparres. Centers for Disease Control and Prevention (CDC) (pàgina en anglès)
Guia d’actuació davant la picada d’una paparra. Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat (MSSI)
Relació de biocides autoritzats per al control de paparres. Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat (MSSI)