• Imprimeix

Epidemiologia de la malaltia meningocòccica al nostre entorn

La incidència global de la malaltia meningocòccica a Catalunya ha registrat un notable descens des de l’any 2000 amb la introducció de la vacuna antimeningocòccica conjugada contra el serogrup C pel que fa als casos ocasionats per l’esmentat serogrup i que, posteriorment, també s’ha evidenciat en els casos produïts pel serogrup B. Aquest serogrup B continua sent el més freqüent al nostre entorn i causa la major part dels casos, seguit del serogrup C, encara que els casos produïts per aquest serogrup en els grups d’edat vacunals presenten una tendència a 0. És habitual la presentació d’un nombre reduït de casos ocasionats per altres serogrups, fonamentalment W i Y, generalment no superiors als cinc casos anuals.

Al Regne Unit, durant els darrers anys, s’ha detectat una ràpida expansió d’una soca hipervirulenta del serogrup W que ha obligat a la instauració d’un programa de vacunació amb la vacuna tetravalent ACWY en els adolescents. La meitat dels casos produïts per aquest serogrup van presentar un quadre de sèpsia, un 12% de meningitis i un 16% d’ambdues però, un 25% dels casos van tenir presentacions atípiques com ara pneumònia, artritis sèptica i epiglotitis. Destaca una presentació de la malaltia amb símptomes gastrointestinals i alta taxa de letalitat en joves en l’anàlisi portat a terme al Regne Unit entre juliol de 2015 i gener de 2016.

A Catalunya, durant el darrer any s’ha detectat un lleuger increment dels casos produïts pel serogrup W de Neisseria meningitidis. De moment, no es pot fer una valoració d’aquest augment atesa la baixa freqüència presentada per aquest serogrup al nostre entorn. Tot i això, cal seguir observant-ne i analitzant-ne el comportament i l’evolució durant els propers anys, per tal de detectar qualsevol canvi de patró epidemiològic i dirigir les polítiques de salut pública en aquest sentit.

La malaltia meningocòccica continua sent un important problema de salut pública pel seu gran impacte social i sanitari a causa de l’afectació predominant d’infants i joves, el seu pronòstic incert i pels interrogants existents quant a la capacitat patogènica de l’agent causal i a la susceptibilitat individual. És de gran rellevància mantenir una constant i exhaustiva vigilància epidemiològica per tal de conèixer l’evolució i el comportament de la malaltia i poder instaurar les mesures de prevenció i control adients en cada moment. Actualment, la disponibilitat de tècniques moleculars ens permeten tenir informació sobre les soques que circulen en cada moment i detectar de forma precoç possibles canvis i recombinacions que s’hi puguin produir. Dins l’àmbit clínic, cal destacar la gran importància de tenir en compte a l’hora d’orientar els diagnòstics, la possibilitat de presentacions atípiques de la malaltia.

casos_notificats

casos_confirmats

Data d'actualització:  05.12.2017