• Imprimeix

Augmenten els casos de malaltia per febre del virus del Nil occidental a Europa en comparació amb temporades anteriors

Mapa
Gràfica

La febre del Nil occidental és una malaltia infecciosa causada per un Flavivirus del complex o serogrup de virus de l’encefalitis japonesa: el virus del Nil occidental (VNO). Aquest virus, aïllat per primera vegada a Uganda l’any 1937, posteriorment va ser aïllat en els mosquits, les aus i els mamífers en diferents països d’Europa, Àfrica i l’Índia.

En les persones, la via de transmissió més freqüent és la picada d’un mosquit infectat, principalment del gènere Culex. La transmissió de la malaltia, per tant, està determinada pel cicle biològic i les densitats poblacionals del vector (mosquit), i s’atura amb la desaparició dels mosquits transmissors en els mesos freds. L’home i altres mamífers, com els èquids, en són hostes accidentals o terminals que no contribueixen a la perpetuació del cicle.

La majoria de les infeccions pel VNO en els humans, aproximadament el 80%, són asimptomàtiques. Menys de l’1% dels casos infectats pel VNO són greus, amb afectació neurològica (meningitis o encefalitis) i es presenten principalment en persones de més de 50 anys.

Des de l’inici del 2018 fins al 27 de setembre d’aquest mateix any, en els països de la UE s’han registrat 1.266 casos de febre pel VNO en humans, distribuïts de la manera següent: Itàlia (495), Grècia (261), Romania (237), Hongria (190), Croàcia (44), França (16), Àustria (15), Bulgària (5) i Eslovènia (3). Hi ha hagut 404 casos en humans en països veïns: Sèrbia (320), Israel (81) i Kosovo (3) (figura 1). En aquest mateix període s’han registrat 124 defuncions causades pel VNO a Itàlia (36), Romania (30), Sèrbia (29), Grècia (26), Bulgària (1), Hongria (1) i Kosovo (1).

Durant la temporada actual de transmissió, s’han registrat 201 brots en èquids a: Itàlia (107), Hongria (78), Grècia (10), França (2), Romania (2), Àustria (1) i Alemanya (1).

A l’Estat espanyol, del començament d’any ençà, no s’ha detectat cap cas autòcton en humans ni cap focus en èquids causat pel VNO. Recentment, a la comunitat de Madrid s’ha notificat un cas humà importat de Romania.

Les dades mostren un augment en el nombre de casos si ho comparem amb la mateixa temporada (juny-novembre) d’anys anteriors (figura 2). Això ens suggereix un nivell elevat de la circulació d’aquest virus en els països afectats, que podria comportar l’aparició d’un elevat nombre de casos en els pròxims mesos.

Donada aquesta situació, serà molt important que els professionals clínics tinguin present d’incloure el VNO en el diagnòstic diferencial de les persones retornades de les àrees afectades i que presentin simptomatologia compatible amb la malaltia.

És essencial el treball en l’àmbit local, regional i nacional, i de les autoritats veterinàries, per entendre la situació epidemiològica i avaluar el risc de transmissió en les persones.

La vigilància epidemiològica de la febre del Nil occidental en humans implica l’obligatorietat de notificar-ne els casos de manera immediata i fer-ne la vigilància activa en humans per detecció de circulació viral en èquids, aus o vectors o per detecció del primer cas en humans. A Catalunya, amb l’aprovació del Decret 203/2015, de 15 de setembre, pel qual es crea la Xarxa de Vigilància Epidemiològica i es regulen els sistemes de notificació de malalties de declaració obligatòria i brots epidèmics, la febre del Nil occidental queda incorporada com a malaltia de declaració obligatòria i, a través del Protocol per a la vigilància i el control de les arbovirosis transmeses per mosquits a Catalunya, se’n fa la vigilància epidemiològica.

 

Data d'actualització:  05.10.2018

Informació relacionada