• Imprimeix

Arriba al centre de Barcelona un projecte per evitar el malbaratament dels aliments

Ada Parellada, Álvaro Saiz, Juan Marcos de Miguel Sagnier
  • S’instal·la una ‘nevera solidària’, un espai que posa a l'abast de tothom un refrigerador per deixar excedents alimentaris que poden ser aprofitats per qualsevol persona
  • És el cinquè punt d’aquest tipus que hi ha a Catalunya, on cada any es llencen 262.471 tones d'aliments sòlids que es podrien haver aprofitat a les llars, restaurants, bars, càterings i comerços
  • L’Agència de Salut Pública de Catalunya forma els voluntaris que vetllaran perquè la nevera garanteixi la seguretat alimentària

Des d’avui, el centre de la ciutat de Barcelona comptarà amb un nou recurs per a combatre el malbaratament alimentari. Es tracta d’una nova ‘nevera solidària’, un punt físic on deixar excedent de menjar i que forma part d’una xarxa desplegada des de fa 3 anys a diferents punts de l’Estat, amb l’objectiu de donar valor als aliments i tenir la possibilitat de compartir-los i no malbaratar-los.

La nevera està situada al carrer Casp –concretament al número 80, a la seu d’un campus d’innovació i emprenedoria- i posa a l'abast de tothom que hi vulgui participar un refrigerador per deixar-hi excedents alimentaris que poden ser aprofitats per qualsevol persona, amb independència de la seva situació socioeconòmica, tot garantint la confidencialitat dels usuaris. Totes les tasques de neteja i revisió de la caducitat dels aliments que s’hi dipositen la porten a terme persones voluntàries, que han estat formades per tècnics de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) per vetllar pel bon funcionament de la nevera.

La iniciativa Nevera Solidària, nascuda al 2015 a la localitat biscaïna de Galdakao, ja compta amb una vintena de punts solidaris d’aprofitament segur dels aliments arreu de l’Estat. A Catalunya, fins ara havia 4: als barris de Sant Andreu i el Clot a Barcelona, a la Seu d’Urgell i a Vila-seca. La xarxa es completa amb neveres a Galdakao (2), Vitòria, Toledo, Leioa, Donosti, València, Lasarte, Saragossa, Plentzia, Santiago de Compostela, Madrid, Sevilla, Basauri i Mungia. Es calcula que, entre totes les neveres de la xarxa, cada mes eviten que acabin a les escombraries prop de 2.000 quilos de menjar aprofitable.

La nevera de Casp serà inaugurada avui a les 18h pel creador del projecte i coordinador de la xarxa de neveres solidàries, Álvaro Saiz. També es preveu la participació d’Ada Parellada, xef del restaurant Semproniana i coneguda activista contra el malbaratament, i de Gaby Susanna, de la Plataforma Aprofitem els Aliments 

Compromís de Salut amb l’aprofitament segur dels aliments

El Departament de Salut està compromès en la lluita contra el malbaratament d’aliments, a fi de conscienciar a la societat que són un recurs valuós que cal gestionar i consumir amb la màxima cura i responsabilitat.

A través de l’ASPCAT col·labora amb les principals entitats del tercer sector en matèria d’informació, aprofitament i seguretat dels aliments per facilitar la donació d’aliments, reduir el malbaratament alimentari i formar els voluntaris que treballen en aquest àmbit en seguretat dels aliments i per la planificació alimentària equilibrada sostenible. També fomenta la reducció del malbaratament alimentari, de forma segura, a les llars i en l’entorn escolar impulsant l’educació i el coneixement alimentari per reduir la pèrdua d'aliments sense comprometre la seguretat alimentària i la higiene i per la preparació d'àpats saludables assequibles.  

El procediment de gestió del risc de la nevera és fruit del treball, durant dos anys, d’una Comunitat de Pràctiques creada en el marc de la política de Gestió del Coneixement de l’ASPCAT i ha estat adoptat per la xarxa per garantir-ne la seguretat. Al voltant de les Neveres Solidàries es creen altres projectes solidaris que li donen més visibilitat davant de la població. 

El malbaratament alimentari a Catalunya

Cada any a Catalunya es llencen 262.471 tones d'aliments sòlids que es podrien aprofitar a llars, restaurants, bars, càterings i comerços, i que equivalen a les necessitats alimentàries de mig milió de persones durant un any. D'aquests aliments malbaratats, alguns encara conserven el valor nutritiu i d'altres simplement s'han fet malbé a la nevera o al rebost a causa d'una mala gestió en la planificació de compres, en la comprovació de caducitats, per no respectar les indicacions de conservació o per excedir-se en les racions al plat. Aquesta xifra equival a gairebé 35 quilos de mitjana per habitant i any i es produeix en el 58% de les llars catalanes, segons l'estudi "Diagnosi del malbaratament alimentari a Catalunya", elaborat per l'Agència de Residus de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona.

S'estima que a la Unió Europea cada persona deixa perdre uns 179 quilos de menjar a l'any. En total, es tracta de 89 milions de tones anuals. Productors, fabricants, detallistes, empreses de càtering i consumidors deixen perdre els aliments en totes les etapes de la cadena alimentària. En aquesta estimació no s’han inclòs els residus agroalimentaris i els rebuigs de peix, el que suposa que la pèrdua total anual d'aliments és encara més elevada.  S'espera que la pèrdua d'aliments augmenti fins a prop de 126 milions de tones per a l'any 2020 (un augment del 40%), en absència de polítiques preventives o altres activitats.

Data d'actualització:  10.05.2018