• Imprimeix

Què cal saber sobre el peix escolar

Amb el nom de peix escolar es coneixen dues espècies de peix: l’escolar (Ruvettus pretiosus) i l’escolar negre (Lepidocybium flavobrunneum). Ambdues viuen en aigües tropicals i temperades d’arreu del món. Es poden pescar a Galícia, Andalusia i a les illes Canàries. A la Mediterrània la seva captura és menys freqüent.

La carn del peix escolar té un contingut en greix d’aproximadament un 20%. Molts d’aquests greixos són èsters cerosos, que són substàncies que poden provocar diarrea i altres símptomes gastrointestinals aguts en persones sensibles. La diarrea té un aspecte similar al líquid d’una llauna de musclos en escabetx (oliosa i de color carabassa) i es produeix per la mala digestió dels èsters cerosos, que tenen un efecte purgant. La carn de l’escolar també conté histidina, un aminoàcid que forma part de la composició normal de les proteïnes alimentàries i que enzims de certs bacteris el transformen en histamina. Quantitats elevades d’histamina en els aliments poden donar lloc a les anomenades intoxicacions histamíniques, que són trastorns d’origen alimentari amb simptomatologia digestiva (nàusees, vòmits, diarrees) i cutanis (granellada, urticària, edema o inflamació).

A la Unió Europea la seva comercialització està permesa, sempre que el peix estigui embalat o envasat i etiquetat degudament.

L’etiquetatge d’aquests peixos ha de contenir, a banda de les disposicions generals d’etiquetatge, la informació alimentària següent: el nom científic i comú, una menció que indiqui que cal preparar-los o cuinar-los adequadament i un advertiment sobre el risc de presència de substàncies amb efectes gastrointestinals adversos.

El peix escolar s’acostuma a vendre congelat als comerços en forma de rodanxes o filets, i també se serveix als restaurants. Un cop tallat és difícil de distingir-lo d’altres espècies, com ara el mero, per la qual cosa és fonamental que s’identifiqui i etiqueti correctament.

Us aconsellem que:

  • Quan compreu peix verifiqueu-ne les etiquetes (sobretot el nom del peix, si conté una menció que indiqui que cal preparar-lo o cuinar-lo adequadament i si s’adverteix del risc de presència de substàncies amb efectes gastrointestinals adversos). Assegureu-vos que coneixeu les espècies que adquiriu i consumiu. En cas de dubte, confirmeu l’espècie de peix amb el peixater o restaurador.
  • Emmagatzemeu el peix durant un període breu de temps i manteniu-lo a la temperatura de conservació adequada.
  • Prepareu-lo de forma que se'n separi la major part del greix, inclosa la pell.
  • Eviteu el consum en cru d’aquestes espècies perquè aquesta forma de preparació no en garanteix l’eliminació del greix.
  • Cuineu-lo a la brasa o a la planxa, ja que d’aquesta manera s’elimina la resta del greix que hagi pogut quedar durant la preparació.
  • En cas que durant el cuinat es generi líquid de cocció (per exemple, si es cuina al forn, a la cassola o bullit), rebutgeu aquest líquid i no l’empreu per elaborar salses, brous, suquets, etc.
  • Si mengeu per primera vegada peix de les espècies Ruvettus pretiosus i Lepidocybium flavobrunneum, consumiu-ne només una petita ració.

Generalment la diarrea oliosa cursa amb un quadre benigne i autolimitatiu. Els símptomes solen ser lleus i no van més enllà d’un o dos dies. No obstant això, en alguns casos pot aparèixer una diarrea greu i vòmits. Si patiu aquests símptomes després del consum de peix o perduren en el temps, consulteu el vostre metge o metgessa, sobretot si sou dones embarassades, nens, gent gran o patiu immunodepressió.

Data d'actualització:  05.09.2014