Figura 1: Model de determinants de la salut de Dahlgren i Whitehead, 1991. Modificat per l’ASPB

Figura 1: Model de determinants de la salut de Dahlgren i Whitehead, 1991. Modificat per l’ASPB

Els determinants de la salut de la població es poden representar com una sèrie d’estrats concèntrics (figura 1) al voltant d’unes característiques individuals com ara l’edat, el sexe i alguns factors constitutius que no són modificables.

Al seu voltant, hi ha una sèrie d’influències modificables per l’acció política. En primer lloc, hi ha els estils de vida individuals, entre els quals s’inclou el consum de tabac o d’alcohol i l’activitat física. En segon lloc, les persones interaccionen entre elles i amb el seu entorn integrades en xarxes socials i comunitàries. Al tercer estrat hi ha les condicions de vida i de treball, l’alimentació, l’accés a béns i serveis fonamentals, com ara l’educació o els serveis sanitaris. Finalment, com a mediadors de la salut, les influències econòmiques, culturals i ambientals actuen sobre totes les altres capes. A tots els països del món s’observen desigualtats socials en la salut de la ciutadania, que es deriven principalment de les condicions en les quals les persones neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen. D’acord amb la Declaració universal dels drets humans, tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i els serveis socials necessaris.

Molts dels problemes de salut més rellevants estan subjectes a la influència d’aquests determinants i de les condicions de vida de les persones. S’estima que un 80% dels determinants de la salut són fora del sistema sanitari.

Aconseguir l’equitat en salut significa que les persones puguin desenvolupar el seu potencial de salut independentment del seu estatus social o altres circumstàncies determinades per factors socials. L’equitat en salut implica que els recursos s’assignen segons la necessitat.

Hi un gradient social en salut –això és, com pitjor és la posició social de la persona, pitjor salut té. Les accions s’haurien de centrar a reduir el gradient en salut. Les desigualtats en salut deriven de les desigualtats socials. L’acció sobre les desigualtats de salut requereix actuar a través de tots els determinants socials de la salut.Per reduir el pendent del gradient social en salut, les accions han de ser universals, però amb una escala i intensitat proporcionals al nivell de desavantatge, la qual cosa s’anomena universalisme proporcional.

Les actuacions per reduir les desigualtats en salut beneficien la societat de moltes maneres, i redueixen la càrrega de la malaltia i els costos econòmics que s’hi associen, i fa augmentar el benestar de la població.

L'any 2004 el Govern de Catalunya va aprovar la Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial, per donar resposta a la rehabilitació integral dels barris que presentaven problemàtiques específiques.

El Departament de Salut, a finals del 2005, a través del Programa "Salut als barris", va concretar la prioritat d'actuar en aquests territoris beneficiats per la Llei de barris. L'objectiu era, i és, introduir la salut com un dels principals elements per a la millora de les condicions de vida i benestar de les persones del barri.

Informació relacionada

Projecte de mediació en l'àmbit de la salut al territori català

Els serveis de mediació permeten reduir els desavantatges d'accés als serveis de salut de la població immigrada tot explicant i ajudant a interpretar les diferents percepcions, actituds i coneixements derivats de les diferències culturals, socials o lingüístiques entre els professionals i la immigració.

La contractació de mediadors i mediadores en el sistema sanitari és una de les iniciatives que promou el Pla director d'immigració del Departament de Salut. El projecte respon a la demanda dels professionals de la salut, ja que amb l'arribada de persones amb parles i codis de diversos països es troben amb dificultats que poden fer complexa la interacció en la relació assistencial.

El mediador o mediadora és un professional amb formació, coneixements, habilitats i actituds específiques en competència intercultural i sensibilitzat amb les diferències culturals i socials d'una comunitat. S'encarrega de millorar el coneixement i la comunicació entre els professionals sanitaris i la població immigrada.

Informació relacionada

Data d'actualització:  15.11.2013

Informació relacionada